D'un temps ençà la ciutadania ha evidenciat, de vegades inclús a contra cor, que els polítics que la representen, aquells qui diuen parlar en nom del poble, no són a l'alçada de les circumstàncies i del context social, polític i econòmic actuals. Ara no descobreixo res de nou i és clar que no! Aquesta classe política, de limitada (o nul·la) capacitat oratòria, de gestió i nuls coneixements, lluny de buscar el bé comú, de lluitar i defensar l'estat del benestar que temps enrere ens van prometre i vendre, aquesta classe política, dic, només busca l'aplaudiment fàcil dels seus fidels, dels seus irreductibles, que els servils (els palmeros de torn) que l'acompanyen li riguin totes les gràcies. En allò que són realment bons els nostres representants polítics és en saber distreure l'atenció de la gent i generar estats d'opinió a partir de les polèmiques més absurdes i ridículament artificials. Quina llàstima de país, si! Enlloc de preocupar-se dels problemes reals de la ciutadania a la qual es deuen, ocupen el temps amb estupideses. El problema apareix quan la ciutadania, lluny de barrar el pas a aquests politicastres del tres al quart, els segueix el joc. Jo, no m’amago i, en aquesta ocasió, en d'altres passades i en d'altres que encara estan per arribar, els segueixo, els he seguit i els seguiré el joc. I amb molt de gust! Amb alguna cosa m'haig de distreure.
L'últim a afegir-se a aquesta manera de fer, moda si ho preferiu, de les estupideses em refereixo, i no és el primer cop que es fot de peus a la galleda, ha estat l'alcalde de Barcelona, el Sr. Xavier Trias. Aquest passerell que dies després de ser elegit i d'acceptar el càrrec de batlle de la capital catalana i que va prometre ser-ho de tots els barcelonins (no només dels barcelonistes), en el decurs del documental - entrevista “Alcalde”, es va despenjar amb unes manifestacions en les quals declarava que tenir un gendre o un familiar de l'Espanyol seria una desgràcia, reculava tan aviat va ésser conscient del negatiu ressò de les seves paraules, i tot seguit demanava falses disculpes a aquells qui es van poder sentir ofesos. Toca't els collons! Encara m’hauré de disculpar jo d’ofendre'm per tan poca cosa... quin ninot! I jo de pell molt fina, ja ho se! Hores d’ara és evident que les disculpes eren del tot falses, una mera posada en escena per acontentar i convèncer uns pocs. El Sr. Trias, a més i tal i com acostumen a fer tots els polítics d’aquest país en situacions compromeses, va dir allò tan típic de “les paraules s'han tret de context...”. Hom ha escoltat en alguna ocasió això mateix de boca d’algun altre “peix gros”. En tot cas serien les paraules i les imatges les que s’haurien tret de context perquè resulta que també existeixen imatges enregistrades del despropòsit! I per acabar d'adobar-ho, va afegir a tot plegat una frase que temps després faria encara més famosa el Rei d'Espanya... “no tornarà a passar”. Però, com que de bocamolls i/o babaus n'hi ha tants i ell n'és un... doncs ha tornat a passar i ha tornat a pixar fora de test!
I és que des del dia 22 de maig i fins el 9 de juny de 2013, amb el derbi RCD Espanyol de Barcelona – FC Barcelona de la segona volta de la Lliga (ja resolta a favor dels blaugrana) pel mig, a aquest pocavergonya d’alcalde no si li acut res més que permetre que l'emblemàtica estàtua del Cristòfol Colom llueixi, si és que mai es pot lluir, la samarreta que l'equip blaugrana durà la propera temporada... Un incís; quina ràbia em fa haver de jugar contra els culers. Sort que els puc xiular i escridassar tan aviat salten al terreny de joc. En part em sap greu per aquells a qui tinc en bona estima i són del Barça (i en son quants!) però... direu que no ho puc evitar!
I tot i que potser ja no em queda res de credibilitat, de veritat us dic que no hagués escrit ni una ratlla, ni una sola paraula, al voltant d'aquesta estupidesa; ell tot sol, el Sr. Trias, es posa en evidència i es desacredita dia rere dia amb els seus actes, decisions i declaracions; en aquest sentit a mi no em necessita per a res!
Però és quan agafo un exemplar d'El Periódico de Catalunya, edició del dia 28 de maig, i fullejant-lo faig cap a la secció Cartes al director quan canvio d’opinió i decideixo escriure-hi i fer-ho amb mala baba; és aleshores que perdo els estreps i aprofito que tinc un lloc on dir la meva i esplaiar-me tant com vulgui per respondre així a un tal Carles Amat i la seva desafortunada carta “Memòria periquita”. I com que de Carles Amat i rucs com ell també n'hi ha quants (passa igual que amb els bocamolls i/o babaus d'abans) i no només als diaris, també a la resta de mitjans de comunicació, a les xarxes socials, al carrer, al bar del costat... jo m'afegeixo a la festa i al carrusel de rucades.
Segur però, que la derrota per 0 a 2 en el derbi del passat dia 26 davant l’enemic esportiu de la ciutat, que dit amb tota justícia encara cou, igualment ha ajudat a treure el pitjor de mi. Ben mirat no m’hagués calgut llegir la carta de l’amic Carles...
La cosa és que, per si no tenia prou d’haver de creuar-me dia si dia també amb una bandera del conjunt culer d'alt d'un fanal de l'enllumenat públic del poble presidint l'entrada del mateix (en mala hora un altre alcalde ho va permetre), ara m'haig d'empassar la imatge del monument al descobridor d'Amèrica, del tot prostituïda al final de les Rambles. Una zona molt acostumada a aquesta activitat un cop s’amaga el Sol. I de nou el covard d’en Xavier Trias reculant i dient que, veient la polèmica suscitada, si hagués estat en les seves mans no hagués permès tal iniciativa. I es queda tan ample!!! Doncs, de qui ha de dependre tal decisió? Després ens diu que els prop de 100.000 euros que rebrà el consistori i en conseqüència la ciutat, no s'han de menysprear veient com estan les coses i els temps que corren, en això li dono la raó, i que aquesta quantitat de diners s'invertirà en diferents projectes socials de la capital. M'agradarà saber quins! M’agradarà saber que informarà als barcelonins! I, posats a fer demagògia, també m'agradaria saber si l'alcalde hagués permès que el navegant lluís roba de Zara, de Primarc, de H&M, d'El Corte Inglés i d'altres tantes marques occidentals que, aprofitant les laxes normatives laborals, confeccionen els seus productes a països com Bangladesh o similars (després passa el que passa a les fàbriques de confecció o amb casos d'esclavitud en ple segle XXI o amb l’explotació infantil...) o, seguint amb exemples de roba esportiva, si hagués permès a la marca Adidas, donat el cas, vestir la mateixa estàtua amb la samarreta de la selecció espanyola... sempre amb una considerable quantitat de diners pel mig, eh! I m'agradaria saber igualment, si els palmeros de l’alcalde haguessin mostrat tanta benevolència i/o haguessin tret ferro a la situació creada com han fet en el cas de la samarreta blaugrana o bé haguessin alçat la veu veient que el seu aplaudit alcalde permetia que les indumentàries que he proposat més a dalt vestissin un dels emblemes de la ciutat.
Per cert, recordar-vos que tant Nike com Adidas (i de ben segur moltes més) en un moment o altre han estat al bell mig de l’ull de l’huracà per, presumptament, usar mà d’obra infantil en la fabricació dels seus productes. No ho dic jo, ha sortit en diferents mitjans de comunicació parlats i escrits.
Les reaccions a la iniciativa municipal no s'han fet esperar i, sobretot i com no podia ser d'una altra manera des del bàndol perico (tot i que, sortosament, em consta que no exclusivament des d'aquí) han plogut crítiques vers l'actitud i les decisions sectàries de l'alcalde poca-solta, que és d’aquells que, repeteixo, actua fotent-te-la primer i mirant de disculpar-se després amb la xerrameca pròpia dels polítics de tot pelatge a la qual ja estem sobradament i malaurada acostumats. Aquestes disculpes, això si, van sempre acompanyades d'un cert aire de falsedat manifesta i poc o gens dissimulada; l’ofès és del tot conscient que, tard o d'hora, tornarà a patir una ofensa igual o més gran. Tanmateix haig de dir que, inclús en aquest assumpte, l'impresentable Trias ha comptat amb el suport de panxes agraïdes, aquelles que sempre l'aplaudeixen; i ho fan amb ganes, no us penseu! Sense anar més lluny, recordo una tertúlia televisiva a TV3, (o potser era a 8TV?) en la qual, de boca d'un dels tertulians va sortir la frase "bé, finalment no sabem del cert si en Cristòfol Colom era català o genovès, el que queda clar és que era del Barça...", ocurrència que va fer esclatar les rialles dels qui compartien programa. Il·lustres ignorants!!!
Però com que la meva ment és així de torta, m'he afanyat a imaginar un símil. Del tot absurd, segur! Si ens trobem a les Rambles i parlem de prostituir... podríem concloure sense dificultat que Nike i/o el Barça són el client, en Cristòfol Colom la prostituta i en Xavier Trias una sort de proxeneta que, per fer diners, obliga a la prostituta a realitzar un servei. I si a Garcia hi ha una bandera del Barça dalt d'un fanal i a les prostitutes habitualment se les ha presentat fent guàrdia a la llum d'un fanal... doncs ja ho tenim! Més clar l’aigua!
Allò que m'alleuja, sabent del cert que no agradarà, és que el pas del temps és inexorable, fet que comporta que la bandera blaugrana de l'altre club català de Barcelona, (si, per a mi només és l'altre club català de la ciutat) i que oneja dalt del fanal, cada dia que passa està més i més estripada i que, per poc que em somrigui la fortuna, el 9 de juny, data fixada per retirar del cos del navegant la maleïda samarreta, aquesta estarà plena de dalt a baix de les deposicions (excrements o cagades) de les gavines i de la resta d’aus que a diari sobrevolen el cel de Barcelona i que sovint descansen en els braços o el cap del monument.
Tant de bo sigui així, veritat que si estimat Sr. Trias? Parafrasejant al Miguel de Unamuno “¡qué país, qué paisaje y qué paisanaje!
I si, alcalde Xavier Trias, a Barcelona li passa com a Catalunya, que és MÉS QUE UN CLUB!
Avui, 29 de maig, l’Oriol per fi respirarà si va rebent els escrits amb els quals ha d’enginyar-se-les per muntar el proper número de la revista i jo... jo seuré al sofà a veure tranquil·lament un nou derbi, en aquesta ocasió corresponent a la final de la Copa Catalunya! I com sempre, que guanyi el millor, que guanyi l’Espanyol!
