Definitivament tindrà raó tota aquella gent que diu de mi que tinc la pell
molt fina, que m’ofenc de seguida, que sóc un busca-raons i que sempre acabo
buscant soroll allà on no n’hi ha o no n’hi ha d’haver... Potser si que és
així!
Però és que hi ha coses que em treuen de polleguera amb una facilitat
extrema. Confesso que cada cop que haig d’empassar-me qualsevol dels anuncis de
Banc Sabadell (o Solvia, la immobiliària) em poso dels nervis. Les darreres
quatre campanyes publicitàries d’aquesta entitat bancària em resulten delirants
i, al meu parer és clar, del tot fora de lloc. Després de demostrar-se que el
sistema financer espanyol no era de “Champions” com va assegurar i mentir
l’anterior cap de govern espanyol, en Jose L Rodriguez Zapatero, en connivència
amb la totalitat de les forces polítiques de l’Estat representades en el
Congrés dels Diputats que llavors no van piular i no van aprofitar l’avinentesa
per deixar-lo de mentider (per alguna cosa seria), després que les entitats
d’aquest sistema financer implantessin clàusules sòl a les hipoteques,
clàusules que des de la Unió Europea s’han declarat il·legals i
anticonstitucionals i que, des de les pròpies instàncies europees s’ha ordenat
la seva desaparició i inclús es va parlar de la possibilitat que l’aplicació de
la mesura tingués caràcter retroactiu, després que les entitats d’aquest
sistema financer corrupte emmerdés i estafés a ciutadans, als qui se’ls
col·locava a tort i a dret les ara tan conegudes preferents encara sabent que
se’ls enganyava i que el producte en si mateix era pura especulació i engany
barroer... malgrat tot això i més coses que segur em passen per alt, malgrat
tot dic, encara hi ha entitats bancàries (bancs i caixes) que es presenten
davant la ciutadania a la qual han enredat durant tot aquest temps, com a salvapàtries,
com entitats que sempre et fan costat i que sempre t’escolten... i una
d’aquestes entitats és el Banc Sabadell. 
Repeteixo, no puc amb ells! Ja van per
la quarta campanya publicitària de similars característiques! I les quatre
acaben igual “EL TEU” diuen... i no es posen rojos... quins trons!!! La posada
en escena també deixa molt a desitjar. Falques publicitàries emeses per
televisió, ràdio, premsa, internet... totes en blanc i negre, de plànols curts, amb
personatges de reconeguda rellevància social tractant temàtiques que se suposen transcendentals, conversant pausadament bé entre
ells, bé en format entrevista, bé en format reflexió o bé en format gestos
acompanyats de fotografies; fins i tot tenen l'arrogància d'usar com a capçalera d'una de les falques una paraula tan catalana com ho és “seny”! Tot amb un to
malèficament ensucrat que, personalment, em fa basca. I què dir d’aquells qui
s’han prestat a fer el joc al lladre, s’han plegat a l’estafador. Personatges
de la talla de la Júlia Otero, el Quim Monzó, la Carme Ruscalleda, el Josep M
Pou, el Santiago Dexeus, el Carles Puyol, la Pilarin Bayes, l’Àngels Barceló,
el Pep Guardiola, el Fernando Trueba, la Luz Casal, l’Oriol Bohigas,
l’Inocencio Arias, el Jose Corbacho, la Geraldin Chaplin, l’Estrella Morente...
entre d’altres. A tots ells els era necessari acotar el cap d’aquesta manera? Fins i tot el meu admirat Loquillo! Quina grandíssima decepció la participació de
tots i cadascun d’ells però sobretot la d’aquest últim! 
Puntualment (campanyes de Nadal) els publicistes de Banc Sabadell
han vestit la farsa d’acció solidària, utilitzant a nens com a reclam. El que
calgui per tal posar de manifest dues (sinó més) grans mentides amb aparença de
veritats absolutes: que aquest banc és EL TEU i que els preocupes. Si, si,
aquells que t’han enganyat ara fan quelcom encara més vil i pretenen donar la
volta a la truita... quins ninots!
I encara més. Per si no teníem prou... Solvia la immobiliària del Banc
Santander es dedica a vendre pisos. Fins aquí res a dir; és la seva activitat
empresarial. Correcte. Però què passa si ens assabentem que venen pisos okupats? 
I no em refereixo a pisos amb
inquilins que religiosament paguen un lloguer, uns subministraments, no. Parlo
d’okupes, d’inadaptats que en nom del
dret universal a tenir un lloc digne en el qual viure ocupen immobles
propietat d’un altre i sempre sense permís d’aquest. Doncs si, EL TEU, ven
aquest tipus d’habitatges. I sabeu com? Els presenten com a gangues immobiliàries
degut al seu preu, aquest és el ganxo. Un ganxo trampa perquè fins al final no
diuen que es troba okupat. Els bandarres primer et mostren el ganxo, és a dir
el preu, després t’informen dels tres "però" que condicionen la compra. Els habitatges no es poden veure,
no es poden taxar i el preu s’ha de pagar al comptat. Què llestos, què
espavilats, què pillos els molt
malparits! I quan preguntes “per què?” tranquil·lament i ara tampoc sense
posar-se rojos et responen que estan okupats.
Quins sants collons que tenen! Aquest és el banc proper, el que volen que
sigui EL TEU, el meu, el seu... el del sumsum
corda. A cagar a la via!!!
El dia 31 d’octubre de 2012 el José M Sanz, Loquillo, va ser el convidat de
la secció Encuentros del diari El Mundo,
el mateix diari en el que publica el bloc “La
nave de los locos”. En aquesta secció, el convidat es presta a respondre un seguit de preguntes que li fan els lectors. És clar que entre pregunta i
pregunta sempre hi ha qui també mostra la seva admiració pel personatge. De ben segur
jo en seria un d’aquests... Bé, al que anàvem.
Collons! Ho veieu? Ho ha tornat a
fer. Ha aparegut el personatge xulesc que tant m’embadaleix dalt i baix de
l’escenari i ha dit el que li passava pel cap, ell que es troba de volta de tot i se
sap pel damunt del bé i del mal (o si més no creu estar-hi). D’acord, m’agrada la
seva actitud, el seu posat, la seva duresa però en aquesta ocasió no se m’ha
guanyat, ans al contrari, m’ha decebut. No entenc quina necessitat tenia la rock star de fer
demagògia amb un assumpte com el que ens ocupa. Deixa-ho anar, si hi has
participat per quartos ho dius i punt. Si estàs convençut del que fas no et
calen excuses i n’afrontes les conseqüències que s’esdevinguin.... però és
clar, el temps passarà i jo tornaré a un concert del Loquillo i cantaré les
seves cançons i l’aplaudiré i l’escridassaré embriagat per l’ambient que allà
es desprendrà, deixaré de banda la seva aparició en pro del Banc Sabadell i
seguiré lluint orgullós el tatuatge del pájaro
loco.
Per això no entenc com és que gent com l’esmentada abans, personatges de
referència dins la societat d’aquest país s’han prestat a fer-li el joc als
quatrers. De veritat m’haig de creure que no eren conscients del merder en el
que es fotien? Em jugo el coll que qualsevol d’ells en tertúlies, o xerrades
informals, s’han manifestat en contra dels bancs i/o caixes, dels seus consells
d’administració en els quals ens podíem trobar polítics de dreta, centre (si
existeix) i esquerra (o que se fan dir), sindicalistes (tan falsos com el que
més), representants de la patronal (que ja sabem a què juguen) i tants d’altres
paràsits que es mouen pel país, de les seves pràctiques, del paper que hi han
jugat en l’inici d’aquesta maleïda crisi que ja ens colpeja des de fa massa
temps... Bah! S’han venut al millor postor. Els quatrers han arribat carregats
de bitllets i amb la intenció d’usar-los per rentar la seva imatge i els
referents socials s’hi han prestat sense ni tan sols considerar el greuge que la
seva participació podia provocar en el si de la ciutadania. ¡Coge el dinero y corre! A mi, que tinc la pell molt fina, que m’ofenc
de seguida, que sóc un busca-raons i busco soroll allà on no n’hi ha, veure
aquests personatges omplint-se la boca de Banc Sabadell m’ha decebut. En el
millor dels casos només m’ha decebut, en el pitjor... millor no dir-ho perquè
no seré capaç d’evitar males paraules, insults i vexacions vers tots ells.
Però com que ofèn només aquell qui pot i no qui vol... us parlaré del
Loquillo. Català del barri del Clot de Barcelona i, en conseqüència antic veí
meu a la Ciutat Comtal; després de 30 anys de rock’n’roll i milers de
quilòmetres de carretera, s’erigeix com a rocker de referència a Espanya; primer
acompanyat de la banda Los Trogloditas
i més endavant i actualment amb els Igor Paskual, Jaime Stinus, Josu Garcia,
Laurent Castegnet, Santi Comet i Alfonso Alcalá compartint escenari, sense
oblidar les col·laboracions de la Laura Gomez Palma, Gabriel Sopeña o de
l’irreductible Sabino Mendez... he gaudit en infinitat de concerts amb la seva
música, les lletres de les seves cançons, el seu posat, la seva xuleria...
moments que espero reviure sempre que tingui ocasió. Seves son cançons com Ritmo del garage, Cadillac solitario, Rock’n’roll
actitud, Carne para Linda, La mataré, Siempre libre, Rock’n’roll
star, Feo, fuerte y formal, Mientras respiremos, Treinta y tantos, Memorias de jóvenes airados, Balmoral, El año que mataron a Salvador... i un llarg i gairebé infinit
etcètera... seu és el posat rocker per excel·lència, seva és l’actitud
desafiadora dalt i baix de l’escenari i seu és el pájaro loco que duc orgullosament tatuat a l’espatlla. Veieu? Ofèn
qui pot i el Loco m’ha ofès perquè ell si que pot, i ho ha fet participant de
la campanya publicitària d’EL TEU.
I com que ell és així de xulo i no s’acontenta ofenent un cop, va més enllà,
intenta ofendre’t de nou i... ho aconsegueix!!!
El dia 31 d’octubre de 2012 el José M Sanz, Loquillo, va ser el convidat de
la secció Encuentros del diari El Mundo,
el mateix diari en el que publica el bloc “La
nave de los locos”. En aquesta secció, el convidat es presta a respondre un seguit de preguntes que li fan els lectors. És clar que entre pregunta i
pregunta sempre hi ha qui també mostra la seva admiració pel personatge. De ben segur
jo en seria un d’aquests... Bé, al que anàvem.
La pregunta 27 era la següent (la transcriuré tal i com va ser formulada):
27. ¡Qué
bonito lo del spot para el Banco Sabadell! ¿Sabía usted que este banco ha
abusado de las preferentes como producto para su financiación?
Agosarat! Si tenim en compte a qui anava adreçada la pregunta, hom podem imaginar-nos que la
resposta estarà, si o si, a l'alçada del personatge... igualment la transcriuré fil per randa:
Hay muchas maneras de atracar a un banco. Elija usted
la que quiera. Yo ya lo he hecho.
Deixo l'enllaç de l'entrevista per qui vulgui fer un cop d'ull...
http://www.elmundo.es/elmundo/encuentros/invitados/2012/10/31/loquillo/index.html
Deixo l'enllaç de l'entrevista per qui vulgui fer un cop d'ull...
http://www.elmundo.es/elmundo/encuentros/invitados/2012/10/31/loquillo/index.html
Collons! Ho veieu? Ho ha tornat a
fer. Ha aparegut el personatge xulesc que tant m’embadaleix dalt i baix de
l’escenari i ha dit el que li passava pel cap, ell que es troba de volta de tot i se
sap pel damunt del bé i del mal (o si més no creu estar-hi). D’acord, m’agrada la
seva actitud, el seu posat, la seva duresa però en aquesta ocasió no se m’ha
guanyat, ans al contrari, m’ha decebut. No entenc quina necessitat tenia la rock star de fer
demagògia amb un assumpte com el que ens ocupa. Deixa-ho anar, si hi has
participat per quartos ho dius i punt. Si estàs convençut del que fas no et
calen excuses i n’afrontes les conseqüències que s’esdevinguin.... però és
clar, el temps passarà i jo tornaré a un concert del Loquillo i cantaré les
seves cançons i l’aplaudiré i l’escridassaré embriagat per l’ambient que allà
es desprendrà, deixaré de banda la seva aparició en pro del Banc Sabadell i
seguiré lluint orgullós el tatuatge del pájaro
loco.
Llavors em vindrà al cap un
pensament... no paga la pena tenir la pell tan fina!!! Llarga vida al
rock’n’roll!!!
