Fa dies que a Garcia, el meu poble, es fan coses. Coses
com substituir i millorar l’enllumenat públic, o l’inici dels treballs
d’urbanització del carrer del Centre (substitució de clavegueram, connexions a la xarxa elèctrica, asfaltat...) o les obres per a la construcció del nou
dipòsit d’aigua a la part alta del municipi. Respecte de l’enllumenat, recalcar
que la millora és evident tot i que un ocellet (potser si que carregat de mala
llet) m’ha dit que l’operació no ha estat tan beneficiosa pel poble com
l’Ajuntament va pensar que seria o com li van prometre que seria. Es veu que l’estalvi
energètic és real però la compensació econòmica pactada amb l’empresa
instal·ladora es menja bona part de l’estalvi econòmic que suposa una inferior
despesa energètica. Ahí lo dejo. No se si m’he explicat bé i tampoc se
del cert si s’ajusta o no a la realitat... Pel que fa als treballs
d’urbanització, s’havien de fer, eren necessaris i tant que si però potser el
moment escollit no és el millor... les incomoditats que provoquen obres d’aquesta
magnitud son manifestes i inevitables, ja ho se però ara, amb el bon temps és
quan comença a venir més gent a Garcia per passar els caps de setmana, les
vacances són a tocar, el trànsit de persones i vehicles pel poble augmenta
significativament i sembla que el carrer del Centre, d’altra banda l’artèria
principal del poble, romandrà “aixecat” durant un bon grapat de dies; I quan
seria un bon moment? Ni ho se! Potser fer-ho en unes altres dates compta amb
l’inconvenient de la climatologia aleshores més adversa. Ben mirat, aquestes
obres (i alguna més que ara no em ve al cap) semblen les darreres fuetades d’un
equip de govern que sap que en breu la pressa de decisions recaurà en uns
altres. M’és ben igual, les millores pel poble està bé que arribin a l’inici, a
meitat o al final d’una legislatura. La qüestió és que arribin i suposin un
guany per a tots nosaltres.
I diuen, diuen, diuen… diuen que l’actualitat mana i
l’actualitat del poble en aquests moments passa pels resultats de les eleccions
municipals del passat 27 de maig i en conseqüència, pels nous inquilins que
durant els propers quatre anys romandran a l’Ajuntament gràcies als vots d’una
bona part dels veïns. Tranquils, no tinc intenció de fer cap tipus de valoració
al respecte. De fet, crec que gran part dels escrits d’aquest número de La Foig
en parlaran i donades les circumstàncies, el que jo pogués dir no seria gens
interessant; en tot cas si prou avorrit. A més, penso que ja se n’ha parlat
prou abans, durant i després de la jornada electoral del 27M del que han fet
uns durant els darrers anys, del que prometen altres pels propers i de les
suposades mentides o mitges veritats dels primers i dels segons. En el moment
de posar-me a escriure encara no se si la nova alcaldessa, la Blanca, ja ha
pres possessió del càrrec i si el seu equip de govern ja està treballant en bé
del poble i la seva gent. Els ho hauria pogut preguntar tot i que sovint
prefereixo parlar a la babalà, sense coneixement...llençar-me al
buit i au! Provocar!
Estareu d’acord amb mi que qualsevol canvi comporta
grans expectatives. I el relleu a l’Ajuntament després del 27M n’ha comportat,
i moltes, entre un ampli sector de gent que amb el seu vot ha exigit una altra
manera de fer i una nova direcció pel que fa a decisions, prioritats i execució
de les mateixes. I així és com ha de
ser! El problema esdevé quan aquestes expectatives no se satisfan, la qual cosa ens aboca a la frustració; el temps dirà si s’assoleixen els objectius marcats (les promeses
del programa dels nouvinguts), si noves expectatives substitueixen les inicials
un cop aquestes han estat superades o si tot plegat degenera en frustració. I
és clar, no sempre plou a gust de tothom! Personalment, però, espero que el
canvi sigui per a bé.
Malgrat la poca rellevància que pot tenir i té la meva
opinió, aprofitaré aquestes línies per fer-vos un esbós del poble que jo desitjo.
Com que tot el que enumeraré d’ara en endavant té a
veure finalment amb el maleït parné, exigiria des d’aquí un control
exhaustiu dels diners públics. Un estudi individual i detallat de cadascuna de
les actuacions públiques que el nou equip de govern hagi inclòs en el seu
programa, de la necessitat real de dur-les a terme i dels suposats o veritables
beneficis que comportaran. Els diners públics no venen caiguts del cel, surten
en part, dels meus impostos (i dels vostres) i no vull que es malbaratin.
Aquesta seria la pedra angular sobre la que girarien la resta de demandes i/o
propostes que conformarien el meu esbós de poble perquè, repeteixo,
malauradament sense diners no hi ha res a fer!
I què més tocaria? No son coses noves; no és res que em
tregui ara del barret com per art de màgia. Les meves queixes, si es poden dir
queixes, us resultaran familiars si us heu pres la molèstia de llegir escrits
anteriors o si heu escoltat o heu participat d’alguna conversa amb mi ja sigui
al bar, a la farmàcia, a Ca Jesús o al bell mig del carrer quan s’ha prestat
l’ocasió.
Considero cabdal realitzar tasques de manteniment de les
infraestructures que tenim al poble abans fins i tot d’endegar-ne de noves. Les
poques que tenim, mantinguem-les en bon estat. Consulta del metge, places,
aparcaments, zones de lleure i acampada, riba del riu i confluència de l’Ebre i
el Siurana, deixalleria, biblioteca i telecentre, camp de futbol, pista de les
piscines, rehabilitació/conservació de façanes en mal estat que suposen un risc
evident per als vianants son alguns exemples concrets; i n’hi ha d’haver més. Com
veieu, hi ha un munt de feina per fer! El meu “full de ruta” (que de moda està
dir full de ruta) seria el següent:
Biblioteca i telecentre: és
evident que el local destinat a la biblioteca municipal no és el més adient per
a que el veïns hi acabem fent un ús continuat. Un seguit d’escales i dos pisos
d’alçada no esdevenen un accés pràctic perquè per exemple la gent gran,
s’apropi ni tan sols a demanar llibres en préstec (si existís aquesta
possibilitat). El poc condicionament tèrmic igualment acabaria espantant als
potencials usuaris. I és clar que no tothom hi anirà a la biblioteca per molts
canvis que es facin però si trobem un
local més còmode, accessible i mínimament condicionat qui sap si no
acaba convertint-se en un punt de trobada pel veïnat. I el telecentre? Trobo
que el més encertat seria que compartís espai amb la biblioteca. És de calaix!
No pot ser que el telecentre de Garcia romangui per més temps ancorat al bar.
L’any 2006, quan em vaig fer càrrec de l’explotació del Bar-Casal, vaig haver
d’acudir a una reunió al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i aleshores ja em
van informar que Garcia era l’únic lloc on el telecentre compartia espai amb un
bar i que allò no era el més adient... l’any 2006! Des de llavors ha plogut, i
molt, i el telecentre segueix al bar! Si us plau, canviem-ho!
Entorn del riu Ebre (vora i riba) i desembocadura del
Siurana: ara que l’entorn del riu i la barca de Garcia
han esdevingut un plató de cinema excepcional i envejable gràcies a l’anunci
del Seat Ibiza, seria bon moment per tenir cura d’un dels paratges identitaris
del municipi. I com? Mantenint net l’entorn. Res tan senzill com això! No pot
ser que passegis vora del riu i et vagis topant amb residus de tot tipus. La
relació és variada: papers, vidres, llaunes, pneumàtics, ferralla, deixalles...
de tots colors i totes mides. Aquesta imatge desoladora ens acompanya també
allà on es troben l’Ebre i el Siurana. De veritat no es pot fer res per
mantenir nets aquests espais naturals tan propers, tan nostres?
Per cert, Garcia i la barca surant al riu eren
protagonistes d’una exposició fotogràfica de temàtica cinèfila al Palau Robert
de Barcelona! Aprofitem-ho!
Zones de lleure i acampada:
un cop finalitzada la urbanització i condicionament de la nova zona de lleure,
per què no es va procedir a enderrocar les velles barbacoes? Estan precintades
perquè no compleixen la normativa, d’acord, però no fa massa dies vaig veure
gent fent-hi foc en elles. I les taules d’obra? No casen gens amb les de fusta
i a més, n’hi ha que es troben en un deficient estat de conservació. Les
enderroquem i homogeneïtzem l’espai i els serveis? Pel que fa a la zona
d’acampada més del mateix. Si s’ha habilitat aquesta zona per l’esmentada
activitat cal mantenir-la neta i que presenti un aspecte agradable. Ara com ara
la brutícia i la deixadesa també aquí esdevenen un clàssic.
Deixalleria: mesos enrere,
en un altre escrit ja vaig “denunciar” l’estat de la deixalleria i l’impacte
visual que els residus provoquen quan acaben escampats per l’entorn més proper
(camins adjacents i riera) degut al deficient emmagatzematge d’aquests dins la
pròpia deixalleria. Com digué en aquell escrit, no se a qui correspon la
competència de la gestió d’aquesta instal·lació però sigui qui sigui a qui li
correspongui, s’ha cobert de... merda?
En altres municipis no es veu això! Per què? Potser les
instal·lacions s’han modernitzat? La gestió de les mateixes ha estat diferent?
No ho se, a tant no hi arribo però resulta evident que el lloc dels residus és
la deixalleria i no els camins o la riera. Si més no, m’ho sembla a mi...
Camp de futbol i pista de les piscines: paga la pena tenir el camp de futbol i la pista annexa a les piscines
en les condicions en les quals es troben actualment? No es pot fer cap actuació
de reparació, millora i conservació per tal de recuperar aquests equipaments
del poble i que tots en puguem gaudir de nou? De quan era jove recordo els
partits de futbol (al camp gran i a la pista) i els de tennis, les suades que
ens fotíem i com corríem després per llençar-nos a la piscina fugint de la
calor, del caloret... Cal que al camp de futbol hi hagi dos vestidors
(l’antic i el nou), un del tot derruït i l’altre en procés i que la tanca que
limita el perímetre del camp i les porteries estiguin fetes un nyap i
abandonades a la tossuda corrosió? Cal que els qui allà hi van acabin llençant
ampolles de vidre fetes miques i marxin tan tranquils? Cal que cremin objectes,
deixin allà l’empastre i tot els surti gratis?
Ningú no vol que aquests equipaments tornin a mans del
poble? No m’ho crec! No m'ho vull creure.
El consultori mèdic, les places, els aparcaments,
i asfaltar els carrers de la Gatera cap amunt i la rehabilitació/conservació
de façanes son altres qüestions a les quals s’hi hauria de prestar la
deguda atenció prioritzant, sota el meu punt de vista, la millora i
condicionament del consultori mèdic. Una ma de pintura, substituir el mobiliari
de la sala d’espera i de les sales de visita, dotar d’equips informàtics
moderns (i menys sorollosos) al/a la metge/essa i practicant/a de torn per tal
que puguin treballar en millors condicions. Aquesta si hauria d’ésser una prioritat
inexcusable.
Com he dit en algun paràgraf anterior, finalment tot és
qüestió de diners; diners que s’han de saber invertir i amb els quals i degut a
la seva escassesa s’han de fer autèntics jocs malabars. Sóc conscient que
l’ajuntament s’acaba donant de nassos amb infinitat de limitacions econòmiques
i competencials abans de poder iniciar qualsevol actuació, limitacions que no
sempre coneixem la gent del carrer i que ens aboquen a opinar sense fonament
però així és el joc i uns i altres sempre acabem jugant. De ben segur el nou
equip de govern d’Units Per Garcia (eufemisme d’ERC) té les idees molt clares i
ganes de fer, em consta, tant o més com d’altres equips de govern pretèrits i/o
futurs. Veurem què es troben un cop fet efectiu el relleu al Consistori i a
partir de llavors, personalment, fiscalitzaré en la mesura de les meves
possibilitats la gestió que facin dels recursos i les prioritats a les quals
destinen aquests recursos. I en parlaré si l’ocasió es presta al bar, a la
farmàcia, a Ca Jesús o al bell mig del carrer. Res que no hagi fet abans. És
per això que des d’aquí demano a l’alcaldessa i regidors responsabilitat i transparència
en la gestió, que tinguin present la veu del veïns (votants i no votants, tots
som i fem poble) i capacitat per acceptar les crítiques, entenent que hi ha
crítiques de marcat tarannà constructiu.
Si fan bé la feina i hi posen dedicació, perfecte.
Millor per a tots; per a ells mateixos, pels veïns i pel municipi. En cas
contrari, d’aquí a quatre anys potser les urnes parlen diferent. Qui ho sap?
Continuarà...
