IMAGINE...
Imagine there's no Heaven Imagina't que no hi ha Cel,
It's easy if you try és fàcil si ho intentes
And no Hell below us sense Infern sota nostre
Above us only sky damunt nosaltres només el cel blau.
Imagine all the people Imagina a tota la gent
Living for today vivint al dia...
Imagine there's no country Imagina que no hi ha països
It isn't hard to do no és difícil de fer.
Nothing to kill or die for Ningú ni res per qui matar o morir
And no religion too ni tampoc religió.
Imagine all the people Imagina a tota la gent
Living life in peace Vivint la seva vida en pau.
You may say I'm a dreamer Diràs que sóc un somiador...
But I'm not the only one però no sóc l'únic;
I hope someday you will join us espero que algun dia t'uniràs a nosaltres
And the world will be as one i aleshores només hi haurà un sol món.
Imagine no possessions Imagina que no hi ha propietat
I wonder if you can no se si podràs...
No need for greed or hunger que no hi ha enveja ni tampoc fam
Or Brotherhood of Man sinó homes vivint en germanor.
Imagine all the people Imagina que tothom
Sharing all the world ho comparteix tot arreu del món;
You may say that I'm a dreamer Diràs que sóc un somiador...
But I'm not the only one però no sóc l'únic.
I hope someday you will join us Espero que algún dia t'uniràs a nosaltres
And the world will be as one i aleshores només hi haurà un sol món.
It's easy if you try és fàcil si ho intentes
And no Hell below us sense Infern sota nostre
Above us only sky damunt nosaltres només el cel blau.
Imagine all the people Imagina a tota la gent
Living for today vivint al dia...
Imagine there's no country Imagina que no hi ha països
It isn't hard to do no és difícil de fer.
Nothing to kill or die for Ningú ni res per qui matar o morir
And no religion too ni tampoc religió.
Imagine all the people Imagina a tota la gent
Living life in peace Vivint la seva vida en pau.
You may say I'm a dreamer Diràs que sóc un somiador...
But I'm not the only one però no sóc l'únic;
I hope someday you will join us espero que algun dia t'uniràs a nosaltres
And the world will be as one i aleshores només hi haurà un sol món.
Imagine no possessions Imagina que no hi ha propietat
I wonder if you can no se si podràs...
No need for greed or hunger que no hi ha enveja ni tampoc fam
Or Brotherhood of Man sinó homes vivint en germanor.
Imagine all the people Imagina que tothom
Sharing all the world ho comparteix tot arreu del món;
You may say that I'm a dreamer Diràs que sóc un somiador...
But I'm not the only one però no sóc l'únic.
I hope someday you will join us Espero que algún dia t'uniràs a nosaltres
And the world will be as one i aleshores només hi haurà un sol món.
Jo no vull països, no vull
banderes, no vull religions, no vull propietats que defensar. Jo no vull enveja
i tampoc fam; no vull res ni ningú per qui matar o morir… diràs que sóc un
somiador… però no sóc l’únic.
De ben segur pensaràs que tenir
la lletra d’una cançó com a principi primigeni i màxima vital és quelcom ridícul. Per a mi les
fronteres i per tant els països, les banderes, les religions, la propietat privada, l’enveja, la fam
i matar o morir per res o per ningú és el que em resulta realment ridícul i descoratjador.
Ha de ser aquest el motiu pel qual desconfio dels patriotismes que sempre trobo exacerbats i que tan incòmode em fan sentir... i que tan poc comprenc!
Enllaçant aquesta desconfiança declarada amb la situació actual que es viu a Catalunya i la resta d'Espanya, personalment opino que defensar un nacionalisme de quatre barres o un nacionalisme rojigualdo, tan de moda un i altre d'un temps ençà, o qualsevol altre nacionalisme de qualsevol altra localització, color o ideologia, és quelcom d'allò més absurd i propi d'un provincianisme patètic més que no pas d'una societat moderna que mira de tocar de peus a terra; provincianisme que, d'altra banda, ha esdevingut un tret diferencial d'aquest país en el decurs de la seva Història. Qui vulgui que el defensi, aquest, aquell o el nacionalisme de més enllà, tant se me'n fot però amb mi que no hi comptin; que em donin l'esquena, ja em sembla bé!
No vull pertànyer a cap mentida, no vull ser part activa ni passiva de cap nacionalisme que m'obligui a combregar amb mitges veritats o amb falsedats manifestes. No em vull deixar adoctrinar per cap corrent. No vull l'homogeneïtzació del pensament que persegueixen no pocs. No vull salva-pàtries, no vull cap "gran President" enaltit per una majoria/minoria encegada d'ínfules patriòtiques. I, encara menys, no vull prop meu cap il·luminat arribat del no res prometent-me bajanades!
Cap nacionalisme no ha fet res per la ciutadania mai, més enllà d'inventar motius d'enfrontament i atiar l'odi entre iguals. Això i enriquir a quatre trepas, casualment els mateixos quatre trepas que s'enriquien anteriorment sota la protecció aleshores d'altres països, d'altres banderes, d'altres religions... segons els ha convingut; els mateixos quatre trepas que ens han amagat les seves vergonyes amb la complicitat matussera de mitjans de comunicació subvencionats pels poders fàctics; mitjans de comunicació servils, manipuladors i col·laboracionistes. De veritat creus que en trauràs res de tot plegat? Tu mateix!
Jo no vull una Catalunya acomplexada i sectària. Jo no vull la Catalunya de TV3. No vull la Catalunya que et valora a cegues si ets independentista, facis el que facis, diguis el que diguis, i et titlla de fatxa si no et posiciones a favor del procés. Tampoc no vull una Espanya rància, envaïda de l’esperit de la vella Castella. Jo no vull l’Espanya intolerant que tracta amb supèrbia i menysprea el diferent enlloc de posar en valor la particularitat. No vull l’Espanya que mira cap a una altra banda i que no escolta les reivindicacions del poble. Em fa molta mandra aquesta confrontació... cada dia més!
Jo no vull països, no vull banderes, no vull religions, no vull propietats que defensar. Jo no vull enveja i tampoc fam; no vull res ni ningú per qui matar o morir… diràs que sóc un somiador... però no sóc l'únic!
Enllaçant aquesta desconfiança declarada amb la situació actual que es viu a Catalunya i la resta d'Espanya, personalment opino que defensar un nacionalisme de quatre barres o un nacionalisme rojigualdo, tan de moda un i altre d'un temps ençà, o qualsevol altre nacionalisme de qualsevol altra localització, color o ideologia, és quelcom d'allò més absurd i propi d'un provincianisme patètic més que no pas d'una societat moderna que mira de tocar de peus a terra; provincianisme que, d'altra banda, ha esdevingut un tret diferencial d'aquest país en el decurs de la seva Història. Qui vulgui que el defensi, aquest, aquell o el nacionalisme de més enllà, tant se me'n fot però amb mi que no hi comptin; que em donin l'esquena, ja em sembla bé!
No vull pertànyer a cap mentida, no vull ser part activa ni passiva de cap nacionalisme que m'obligui a combregar amb mitges veritats o amb falsedats manifestes. No em vull deixar adoctrinar per cap corrent. No vull l'homogeneïtzació del pensament que persegueixen no pocs. No vull salva-pàtries, no vull cap "gran President" enaltit per una majoria/minoria encegada d'ínfules patriòtiques. I, encara menys, no vull prop meu cap il·luminat arribat del no res prometent-me bajanades!
Cap nacionalisme no ha fet res per la ciutadania mai, més enllà d'inventar motius d'enfrontament i atiar l'odi entre iguals. Això i enriquir a quatre trepas, casualment els mateixos quatre trepas que s'enriquien anteriorment sota la protecció aleshores d'altres països, d'altres banderes, d'altres religions... segons els ha convingut; els mateixos quatre trepas que ens han amagat les seves vergonyes amb la complicitat matussera de mitjans de comunicació subvencionats pels poders fàctics; mitjans de comunicació servils, manipuladors i col·laboracionistes. De veritat creus que en trauràs res de tot plegat? Tu mateix!
Jo no vull una Catalunya acomplexada i sectària. Jo no vull la Catalunya de TV3. No vull la Catalunya que et valora a cegues si ets independentista, facis el que facis, diguis el que diguis, i et titlla de fatxa si no et posiciones a favor del procés. Tampoc no vull una Espanya rància, envaïda de l’esperit de la vella Castella. Jo no vull l’Espanya intolerant que tracta amb supèrbia i menysprea el diferent enlloc de posar en valor la particularitat. No vull l’Espanya que mira cap a una altra banda i que no escolta les reivindicacions del poble. Em fa molta mandra aquesta confrontació... cada dia més!
I
no, jo no vull l’Europa de l’ineficaç i asèptic Parlament de Brussel·les. No
vull l’Europa subjugada als poders econòmics, als mercats i a la Borsa. No vull
l’Europa que aposta descaradament per la desigualtat social. Aquesta Europa insolidària i hipócrita em fot fàstic! Sortim-ne!
Jo no vull països, no vull banderes, no vull religions, no vull propietats que defensar. Jo no vull enveja i tampoc fam; no vull res ni ningú per qui matar o morir… diràs que sóc un somiador... però no sóc l'únic!
