A l'estiu... Surfin' USA

If everybody had an ocean
Across the U.S.A.
Then everybody'd be surfin'
Like California

 

Dijous, 20 de juny. Tot i que meteorològicament ho sembli, tot i les temperatures extremes que patim, la forta calor, la manca de pluges i malgrat ens costi dormir per les nits, encara no és estiu. És veritat, només resten unes poques hores per abraçar la nova estació però ara com ara som a la primavera.
 

Els espais informatius del dia, de qualsevol dels canals televisius que segueixes, informen que demà a les 06:24 a.m. serà l’hora oficial d’inici de l’estiu. Perfecte! Ja fa dies que ho tinc tot preparat, tot sota control, ja fa dies que algunes amistats em pregunten si seguiré el mateix ritual que he repetit de fa un bon grapat d’anys. I és clar, responc jo. Què us penseu!

Tic tac tic tac... el rellotge marca ja les 06:24 i res no l’atura, segueix avançant. Estiu! Ara són les 07:05 i l’alarma del despertador no sona. Com ha de ser! Avui dia 21, comença l’estiu i com cada dia 21 de juny dels darrers 20 anys pel capdavall, m’he demanat festa a la feina. Qui ha de voler treballar el dia que comença l’estiu? Bé, sempre hi ha d’haver gent un pèl excèntrica que, a banda d’agradar-li la seva feina, o fins i tot d’agradar-li treballar sense importar el tipus de feina, se sent del tot realitzada fent-ho inclús el dia que encetem l’estiu. Rars n’hi ha a munts, és cert! Tots en coneixem i en podríem fer una llista d’allò més llarga amb els seus noms. Que no?

 

You'd seem 'em wearing their baggies
Huarachi sandals too
A bushy bushy blond hairdo
Surfin' U.S.A.

 

Però jo no, jo el 21 no treballo. Em demano festa a l’empresa a compte de vacances i au, a gaudir del dia. I no és important si el matí es desperta assolellat, plujós, ventós, núvol... Comença l’estiu i per a mi, és dia festiu. Apareix marcat en roig al calendari. Se’m fa coll amunt concebre aquest dia com a lectiu o laborable. I em penso que a l’empresa ja hi compten! Ai si mai, pel motiu que sigui, no puc agafar-me festa... dies enrere una companya de feina va plantejar la possibilitat que això passés i em va canviar la cara, se’n va adonar i tot... com? La cosa no va anar més enllà de la hipòtesi però si us plau, en endavant no em busqueu les pessigolles.

I no es tracta de reservar-me el dia 21 de juny per fer res d’extraordinari, res d’excèntric. Aprofito a fer coses pròpies de l’estiu, aprofito a desempallegar-me del rellotge i a defugir d’obligacions... un dia d’esbarjo ben merescut, un oasi de 24 hores... coses senzilles que repeteixo cada 21 de juny i que han esdevingut ja una tradició irrenunciable; si més no per a mi!
Des de la nit anterior, un cd de grans èxits del grup nord-americà The Beach Boys, descansa, per tal de no oblidar-me’l, al costat del barret de cowboy i les ulleres de sol (igualment imprescindibles), les claus del cotxe i les de casa. Si així no ho fes, de ben segur més d’un cop el cd s’hagués quedat a terra. El cd, el barret i qui ho sap si també les ulleres de sol! Qui no té memòria, com ara jo, es munta diferents estratègies per tal de minimitzar l’impacte de la desmemòria i l’oblit. Com us deia abans, el cd “The very best of” ha d’acompanyar-me al cotxe. Si o si!

 
You'd catch 'em surfin' at Del Mar
Ventura County line
Santa Cruz and Trestle
Australia's Narabine

 

Una selecció dels 30 millors temes del grup sonarà dia rere dia al Ford Focus, com ho ha fet abans al Fiat Punto, a l’Opel Meriva, al Ford Fiesta, al Fiat Uno, i també al Seat 127... crec que no me’n deixo cap. És quelcom cabdal començar les jornades estiuenques amb música surfera. Però la primera cançó que sona sempre és Surfin’ USA. Després la resta, però la primera que he d’escoltar és Surfin’ USA! Actitud!

Ara si que definitivament comença el meu estiu astronòmic i meteorològic... I no escolto aquest hit de qualsevol manera, no! Les coses importants han de venir sempre envoltades d’una litúrgia, d’un seguit de detalls que evidenciïn que no es tracta de quelcom trivial. Finestres del cotxe baixades, braç esquerre recolzat a l’espai alliberat pel vidre abaixat, volum de música preferiblement alt i cantar i ballar alhora que condueixes. I així serà des del primer fins al darrer dia d’estiu. Arribat aquest últim, el cd tornarà a la prestatgeria de música de casa esperant que torni a ser la seva hora... I com hauria de sonar The Beach Boys al bo de la tardor, de l’hivern o fins i tot en plena primavera? Mai no seria el mateix.

 

All over Manhattan
And down Doheny Way

Everybody's gone surfin'
Surfin' U.S.A.

 

Doncs bé, ja sóc dalt del cotxe, barret al cap, ulleres de sol, banyador posat, tovallola i el Surfin’ USA sonant a tot volum. Destinació? Quina hauria de ser? Evidentment, la platja. El dia, sortosament, acompanya. Sol esplèndid i calor de la bona. Sense sol, repeteixo, la destinació és la mateixa. El dia 21 de juny toca platja, per molt que els elements hi juguin en contra. Potser en el decurs de l’estiu ja no hi torno però aquest dia no hi puc faltar. Platja. Caminar per l’arena, plantar el para-sol (jo  sempre n’hi he dit sombrilla, castellanisme pur i dur), prendre el sol, llegir unes pàgines del llibre que en aquell moment tingui a mitges o rellegir “Summer fun. Historia de la Música Surf”, fer volar l’estel i, si m’acompanya la parella o algú altre, una bona partida de pales, llançament de frisbee o fer passades amb la pilota de futbol americà davall el sol abrasador. Comprendreu que aquestes tres darreres activitats no les faci quan vaig sol... O simplement seure vora el mar i escoltar la remor contínua i relaxant de les onades. Tan senzill com això! Si fa bo, és clar, la primera remullada de l’any!

I mirar... sóc molt de mirar la gent jo, la fauna que deambula per les platges igual que faig en d’altres èpoques de l’any quan em fixo en la gent que es perd pels carrers, la que hi passa hores als bars, la que s’atura davant els aparadors, la que et creues als comerços... m’agrada tafanejar la gent! I és que n’hi ha de tots colors!

Aquest any la platja triada ha estat Pino Alto a L’Hospitalet de l’Infant. És un bon dia per anar-hi. A aquesta o a qualsevol altra. Anys anteriors he trepitjat platges d’El Perelló i L’Ampolla, L’Ametlla de Mar, Castelldefels, la Barceloneta, el Maresme, Sant Feliu de Guixols i un llarg etcètera... El primer dia d’estiu tens la sort que encara no hi ha aglomeració de gent i no és gens difícil trobar on plantar el para-sol i estirar la tovallola prop de l’aigua. Difícilment et topes amb impertinents corrent a tocar de les tovalloles, emplenant d’arena tot allò que troben al llarg del recorregut de les seves curses. Difícilment trobes ningú escoltant música a tot volum (una cosa és al cotxe amb The Beach Boys, és clar, i una altra allà, al mig de l’arena, amb regaetton, èxits latinos o similars que malauradament és allò que més prolifera) o cridant a tort i a dret i fent-se notar (actitud tan pròpia del turisteo).

 

We'll all be planning that route
We're gonna take real soon
We're waxing down our surfboards
We can't wait for June

 

Un detall molt important, tot i que no cabdal ni imprescindible, a l’hora de plantar el para-sol i estendre la tovallola és veure on es troba ubicat el xiringuito. Assegura’t que la distància que et separa del xiringuito sigui l’adequada; ni massa a prop ni massa lluny... Perquè, com has de passar un 21 de juny, inici de l’estiu, a la platja i sense trepitjar un xiringuito on prendre la cervesa de rigor, freda, ben freda i amb dos dits d’escuma? Aquest plaer, en ocasions, l’has de deixar passar perquè els preus de la cervesa poden arribar a ser del tot prohibitius. Més d’una sorpresa han dut, a l’hora de pagar, els comptes dels xiringuitos! Ho se de primera mà.

Ja ho veieu; primer dia d’estiu amb sol, platja, bona música, una encara millor predisposició a passar-ho bé i esbarjo... res que no pugui assolir qualsevol altre que s’ho proposi.

Potser pensareu que hi dono una importància exagerada a l’arribada de l’estiu i segurament teniu raó, tota la raó inclús, però que tingueu raó no farà que canviï la meva actitud, la meva manera de fer. Sabeu? Per a mi la tardor comença a allunyar-te dels dies llargs, de les hores de sol, de les terrasses dels bars, de la vida al carrer. A l’hivern, els dies són grisos, curts, freds i tothom ens amaguem a casa tan ràpid com ens és possible... a la primavera la cosa comença a millorar però es queda en un insuportable terme mig, ni calor ni fred, ni dies llargs ni del tot curts. Hi haurà als qui tot això els agrada però a mi no m’acaba de fer el pes.

I l’estiu presta a sortir al carrer. D’acord, les altes temperatures de vegades fan que t’ho pensis dues vegades però la platja (o la piscina si ho preferiu), els xiringuitos i la cervesa freda, ben freda i amb dots dits d’escuma et donen l’empenteta que et falta per sortir i gaudir dels dies i les nits d’aquesta època de l’any. Si a més t’envoltes de la teva gent... Oli en un llum!

 

We'll all be gone for the summer
We're on surfari to stay
Tell the teacher we're surfin'
Surfin' U.S.A.

Haggerties and Swamies
Pacific Palisades
San Anofree and Sunset
Redondo Beach L.A.
All over La Jolla
At Waimia Bay

Everybody's gone surfin'
Surfin' U.S.A.

 

Per arrodonir-ho tot, només em restaria aprendre surf cosa que em temo ja no sóc a temps de fer amb mínimes garanties de no prendre mal... és clar que també puc optar per comprar-me una taula de surf i acabar penjant-la d’alguna de les parets de casa. Veurem.

Us haig de dir que aquest 21 de juny també ha resultat una immillorable manera de començar l’estiu. L’any vinent, més i millor.

Que la canícula ens acompanyi!

 

Everybody's gone surfin'
Surfin' U.S.A.

Everybody's gone surfin'
Surfin' U.S.A.

Everybody's gone surfin'
Surfin' U.S.A.

Everybody's gone surfin'
Surfin' U.S.A.

Everybody's gone surfin'
Surfin' U.S.A.