Cuando vayas a los toros no te pongas la minifalda...

El passat 28 de juliol de 2010, el Parlament de Catalunya va votar la Iniciativa Legislativa Popular per l'Abolició de la Tauromàquia, iniciativa recolçada amb la signatura de més de 180.000 ciutadans i que exigia la fi de les corridas de toros en terres catalanes. La votació (secreta) dels parlamentaris a qui des dels diferents partits polítics se'ls va atorgar llibertat de vot, va donar un resultat de 68 vots a favor de l'abolició, 55 en contra i 9 abstencions. Aquest procés es va iniciar l'any 2004, quan l'ONG ADDA (Associació de Defensa dels Drets dels Animals) aconseguí que Barcelona es declarés ciutat antitaurina a l'empara d'altres municipis catalans que amb anterioritat havien assolit tal condició. Amb aquests precedents i després d'un seguit de mobilitzacions, la Plataforma PROU endegà la ILP abolicionista de la que he parlat més a dalt. Així i amb els resultats de la votació a la mà, a partir de l'1 de gener de 2012, les corridas de toros restaran prohibides a Catalunya, un cop s'esgoti la moratòria de dos anys pactada de començament amb els estaments taurins. Una prohibició molt aplaudida des de diferents sectors de les societats catalana i espanyola i alhora una prohibició molt criticada des d'altres sectors de les pròpies societats catalana i espanyola cosa que, d'altra banda, no ha de sorprendre ningú donada la polseguera que des de l'inici aixecà la iniciativa popular. I és que, un cop més, estem com gats i gossos!

De tots és sabut que a Catalunya les places de toros han esgotat les entrades des que la possible abolició de les corridas començà a prendre cos. Com a mostra la darrera corrida a La Monumental de Barcelona el passat 25 de setembre de 2011 amb en Juan Mora, en Jose Tomás i el català Serafín Marín. Abans, no! Abans el món del toro a Catalunya vivia de les diferents i milionàries subvencions que rebia de l'Estat, així de clar i de fet, estic convençut que aquestes mateixes subvencions són les que fan que la fiesta sobrevisqui en la resta del territori espanyol. Aquí les places presentaven sempre entrades pobres, poca assistència de gent en els tendidos de sol, ens els de sol-sombra i encara menys en els de sombra... i malgrat tot, defensors i contraris a l'abolició manifestaven estar assistits per arguments del tot aclaparadors que evidentment, recolzaven les seves tesis.

Sigui com sigui vivim en democràcia i quan una iniciativa com aquesta o qualsevol altra rep el suport suficient com per a entrar i ser votada en el Parlament, és lògic que tothom hagi d'acatar el resultat que esdevingui de la votació dels representants polítics elegits pel conjunt de la ciutadania. I aquest resultat és en tot cas vinculant. Passa que, com que sempre m'agrada mirar de donar la volta a la truita, hi ha quelcom en tot aquest procés que no acabo de veure clar... És veritat que la iniciativa es va votar i aprovar al Parlament però, de debò els polítics catalans han estat tan compromesos i tan sensibilitzats amb el patiment animal com es presumeix o tot respon a una més de les populistes maniobres a què ens té acostumats la classe política del país?

En principi, si no vaig errat, el moviment ciutadà que demanava la fi de les corridas de toros ho feia en virtut de la defensa dels drets dels animals, al temps que declarava que l'objectiu final era acabar amb tots aquells espectacles que tinguessin en el patiment d'animals la seva raó de ser, citant entre d'altres els correbous tan arrelats en les Terres de l'Ebre. Recordo que aleshores i encara sense massa ressò, ningú no en va fer massa cas malgrat que des de les comarques ebrenques es veia ja com una amenaça que la iniciativa seguís endavant pels efectes que la seva aprovació progués provocar en la vida dels correbous, dels bous envolats... etc... Quan el moviment va agafar embranzida i la ciutadania ja s'havia mullat, llavors si, els polítics de tots colors van prendre partit i, amb les seves declaracions, van començar a manipular i a crear estat d'opinió entre la població en un i altre sentit, en pro i en contra de l'abolició dels toros i tot es va enverinar. Ells, els polítics, el que busquen és sortir a la foto sempre que hi ha ocasió i aquest cop tampoc no seria una excepció. Però... fora caretes! Uns apel·laven a la tradició, a la cultura, a l'art per tal de defensar les corridas, alhora que avançaven les segures conseqüències que esdevindrien per a la resta d'espectacles taurins, en un exercici més de demagògia perquè, segons el meu modest parer, el que en realitat els importava eren només les corridas; altres defensaven que no es podia fer espectacle del patiment i el maltractament animal, acceptant això si, els correbous i els bous envolats com a excepció, donada la seva presència i acceptació en territori català. I és quan sembla que més que defensar els drets dels animals, els polítics el que fan és, únicament i exclusiva, mirar d'acontentar al seu electorat i posicionar-se uns en favor de les corridas pel fet de representar un inequívoc símbol d'espanyolitat (pensen ells) i els altres enfrontant-se per això mateix, per tractar-se d'una icona d'espanyolitat en un territori que no vol sentir-se part d'Espanya (si més no és el que creuen que pensen la majoria dels ciutadans...).  És aleshores quan els animals i els seus drets, els maltractaments i patiment ja han passat a un segon lloc. Si la memòria no em traeix va ser en Jordi Portabella (en el seu moment candidat a l'alcaldia de Barcelona per ERC) qui, dies enrera, va manifestar davant els mitjans de comunicació que "de cap manera es prohibirien els correbous i els bous envolats perquè en aquests espectacles l'animal no mor...". El patiment i el maltractament no existeixen si l'animal no mor? Doncs jo no ho entenc, que voleu que us digui! Allò que si entenc és que les corrides (crec) s'han prohibit a Catalunya, senzillament, per dur l'etiqueta de fiesta nacional; és clar la fiesta nacional d'Espanya! Una prohibició per motius polítics? I a la gent ja li està bé perquè no es veu ningú mobilitzar-se vers la resta d'espectacles per a humans que comporten martiri, tortura i sofriment als animals. És evident que en aquest cas es dóna per bona la manipulació política perquè ha acabat amb un incòmode nexe d'unió amb Espanya, un nexe salvatge sens dubte però nexe al cap i a la fi! La iniciativa defensada pels grups animalistes i que comptava amb el suport d'una bona part de la societat civil catalana ha sortit endavant si però, no ens enganyéssim, els polítics han lliurat una altra batalla molt diferent, una batalla per la pàtria i els seus valors i por em fan tots ells si aquesta és la seva manera de fer país. Uns i els altres. Catalans i espanyols, espanyols i catalans! S'ha aconseguit l'abolició de les corridas però els polítics han quedat de nou en evidència, no han anat de la mà de la ciutadania i han buscat de nou la confrontació, els dos bàndols... una vegada més!
Personalment estic en contra de les corridas. Un cop, estant de vacances en un poble d'Àvila vaig assistir-hi a una i vaig saber que mai més no hi tornaria. Era una plaça d'aquestes no fixes, amb les graderies de mecanotubo... el toro un cop mort després de patir les banderillas, l'espasa i el descabello va ser retirat de la plaça... amb una excavadora! En vaig tenir prou i és clar que si, però no se del cert si cal prohibir tot allò que no ens agrada o bé fora millor retirar totes les subvencions (milionàries, recordeu?) de les què en gaudeixen aquest tipus d'espectacles (?) aberrants. Suposo que això no donaria tant rèdit als polítics de torn, no es faria tan soroll i ja sabem que ells viuen del soroll i la crispació que provoquen amb polèmiques tan artificials com aquesta.