Jocs Florals

La barrera, guerra i pau

Sinònims de noblesa o feblesa

de tranquil·litat o llibertat?

Podria ser la solució el final de la guerra?

O només un motiu més per no saber res d'ella?

O potser només la pau són instants sense por

acompanyats de moments d'or?

Sense veure bales volant

i sang al voltant.

Sense gent lluitant,

ni nens plorant,

ni joves sota murs cridant.

Gent resant per la pau

per rebre ajuda dels cascos blaus

i de l'esperada noblesa exterior

per combatre la feblesa interior.

Esperançadora llibertat

esperançadora tranquil·litat

on sou?, pregunta la humanitat

I la humanitat respon:

rere la barrera de la guerra i la pau,

rere la barrera de la noblesa i la feblesa,

rere la barrera de la por i l'honor

rere la barrera on hi ha llibertat i tranquil·litat.

Apreneu, acaba dient la humanitat:

No diguem no a la guerra si no diem si a la pau.

No diguem llibertat si no diem si a la tranquil·litat.

No diem és molt lluny d'aquí si el món és compartit.

Benvingut ciutadà, benvingut amic meu, acompanya'm en aquest camí,

en el camí d'un si per la pau

i un no per la guerra de gripaus.

Benvingut a la nostra llar,

benvingut a la vostra llar,

benvingut a la meva llar,

benvingut al món.

Ainhoa Almarche Arriaga

Aquest poema ha estat escrit per ma neboda, l'Ainhoa. No cal dir com de sorprès vaig quedar en llegir-lo. M'ha fet pensar... gràcies Ainhoa!!!

Justícia feta a mida...

Mesos enrere el Rei d'Espanya, el borbó Juan Carlos I, va sortir en tots els mitjans de comunicació dient que la Justícia havia de ser igual per a tothom. Aquestes declaracions les va fer, si no recordó malament, arran de la imputació en el cas Nóos de la seva filla, la infanta Cristina i el seu gendre l'Iñaki Urdangarin. Unes declaracions que no deixen de ser paper mullat, una mentida més en el panorama nacional, aquesta però amb el rang de reial.

I és que l'actualitat és molt tossuda i no fa més que desmentir les paraules del monarca. Veureu: el passat 24 de juny de 2013, es va dictar una sentència, i no era la primera, a favor de tornar els diners que els bancs i les caixes havien cobrat als seus clients després d'haver fixat en els préstecs hipotecaris les ara conegudes clàusules sòl. Repeteixo, no era la primera sentència en aquest sentit. Des del Tribunal de Justícia de la Unió Europea fins i tot es va dictar la inconstitucionalitat de les clàusules sòl per declarar-les abusives! Inclús es va arribar a parlar de la possibilitat d'aplicar la mesura (és a dir, la devolució de les quantitats cobrades per les entitats bancàries de manera irregular) amb caràcter retroactiu...

Més recentment, el Tribunal d'Estrasburg va obligar a la immediata derogació de la Doctrina Parot. Des de la meva més que sobrada i repetidament demostrada ignorància, tinc entès que la Doctrina Parot permetia a l'Estat la retenció de presos “especials” més enllà del compliment de la pena imposada. Un nyap de l'Administració de l'Estat que ara rebia la bufetada d'Europa!

En el decurs del mes de març de 2014, i també des d'Estrasburg, es dictamina la inconstitucionalitat del cèntim sanitari que el Govern va decidir aplicar com a impost sobre els hidrocarburs i que va recaure directament sobre el consumidor. Igualment declarat inconstitucional ha estat l'euro per recepta implantat a la Comunidad de Madrid i a Catalunya. I un cop més, el consumidor ha estat el gran perjudicat. Un copagament encobert de la Sanitat que no ha fet dimitir ningú, ni aquí ni tampoc allà... malgrat la manifesta inconstitucionalitat de la taxa!

Ara veurem com la Justícia d'aquest país es igual per a tothom i s'ajusta fidelment als paràmetres apuntats pel borbó. Del cas Nóos no en parlaré més que per dir que els Ducs de Palma segueixen fent vida normal, tret que no assisteixen a actes oficials; però els seguim mantenint i, entre tots, seguim pagant el seu estil de vida. Això si, diuen que actualment son més austers! Se'n foten de nosaltres o com?

I les clàusules sòl? Doncs si, inconstitucionals però, si vols recuperar els diners que t'han sostret les entitats financeres hauràs d'iniciar una llarga cursa judicial. Llarga i prou costosa no sempre a l'abast de totes les butxaques... moltes gràcies Gallardón!!! I gràcies al Govern en ple que l'ha recolzat i als partits a l'oposició representada en el Congrés dels Diputats que han callat com a putes!!!

La Doctrina Parot? Derogada per ordre d'Estrasburg, ha suposat la immediata posada en llibertat de terroristes (cessió dels demòcrates per l'alto al foc d'ETA?), violadors i assassins, tots ells amb crims brutals a les seves espatlles. I què ha fet el Govern? Acotxar el cap i obviar les queixes que la ciutadania ha manifestat, tot escudant-se en que Europa obliga... enlloc de posar-se a treballar, demanar temps a Estrasburg per refer el nyap de la Doctrina Parot com han fet quan han hagut de tractar altres assumptes, i presentar una legislació clara al respecte i que s'ajusti plenament a l'ordenament jurídic espanyol primer i europeu després, han preferit obrir les portes de les presons a personatges que haurien de, per començar, complir íntegrament les condemnes que se'ls va imposar en el seu moment sense la possibilitat de gaudir de beneficis penitenciaris de cap tipus. Però és clar, això comporta feina pels legisladors i aquests prefereixen anar amunt i avall amb els seus cotxes oficials i blindar-se el futur en Consells d'Administració de multinacionals que, de ben segur, els deuen favors...

I la devolució del cèntim sanitari? Veurem quan triga l'Administració a tornar els imports cobrats de manera fraudulenta o, si més no, irregular... de moment el Govern ja ha dit que hi haurà quantitats que no es retornaran perquè corresponen a dates, el termini de reclamació de les quals ja ha prescrit. N'hi ha per llogar-hi cadires!!!

I què se'n farà de l'euro per recepta? Que passarà amb aquesta taxa? Doncs que l'Administració catalana i la madrilenya recorreran la sentència i que sigui quin sigui el desenllaç de tot el procés, la conseqüència que esdevindrà serà la no devolució dels imports carregats als contribuents per aquest concepte; les administracions implicades diuen que és del tot impossible tornar aquests diners... i tant que ho és, home!!!

I encara faré un apunt més per tal de demostrar com d'igual és la llei per a tots. Durant la passada legislatura, infausta, del PSOE, des de la bancada popular del Congrés dels Diputats, un parlamentari (ara no recordo el seu nom) increpava al Govern dia si dia també, demanant explicacions al voltant de l'anomenat Cas Faisán, affaire que implicava els cossos de seguretat de l'Estat amb el chivatazo a membres d'ETA que els alertava d'una operació policial contra la cúpula de l'organització terrorista, fet que va permetre la seva fugida... El diputat del PP fins i tot va corresponsabilitzar al Rubalcaba, aleshores Ministre de l'Interior, càrrec al qual va accedir un mes abans que l'escàndol veiés la llum, més endavant candidat del PSOE a les eleccions generals i actualment cap de l'oposició. Un cop el PP va guanyar les eleccions amb majoria absoluta, ni aquell parlamentari del qual he oblidat el nom, ni cap altre del seu partit ha tornat a demanar explicacions al respecte a ningú. Vols dir que enlloc de buscar la veritat i complir la promesa electoral de mantenir ferma la lluita contra el terrorisme no es va usar el cas com a arma electoral? Ara que els tribunals determinen que no hi va haver chivatazo, que la policia i els polítics no van cooperar amb ETA, tots muts i a la gàbia. Ni els denunciants, ni els denunciats, ni tampoc la resta de forces polítiques que okupen, si amb k, el Congrés i que van ser testimonis del rifi-rafe entre populars i socialistes, ningú no alça la veu per posar en evidència als mentiders i/o defensar la seva pròpia honorabilitat... Fan corporativisme i segueixen mamant de la mamella de l'Estat. Cotxes i viatges oficials, prebendes, amiguisme, favors... Pocavergonyes tots plegats!!!

Tots aquests casos, combinats amb els coneguts de corrupció de la classe política, de l'empresariat i de l'aparell sindical del país, casos dels quals no se'n desprèn cap responsabilitat, em convencen que realment la justícia és igual per a tots. Veritat que si, borbó?

Això si, no llencis un plàtan, ni tampoc facis crits simulant animals (el típic uh uh uh uh uh que tots hem escoltat un cop o altre i fins i tot alguns hem pronunciat en alguna ocasió, si, què passa?) en un camp de futbol, ni tampoc amenacis o insultis representants polítics (o al propi borbó) usant la xarxa perquè enfront trobaràs els mitjans de comunicació subvencionats pel poder que denunciaran aquestes actituds i les hi donaran una importància impròpia, enfront trobaràs l'aparell de l'Estat disposat a posar ordre. Resulta que els mateixos jugadors que evadeixen impostos, amaguen ingressos, no declaren la totalitat del seu patrimoni, ells pobrets, no poden escoltar ni veure actituds racistes en els terrenys de joc. Els mateixos polítics que fiquen la mà a la caixa dels diners públics, que roben sense cap pudor, que es tapen les vergonyes els uns als altres, els mateixos empresaris que presenten expedients de regulació d'ocupació que afecten milers de treballadors i després subcontracten empreses i obliguen a fer hores extres, els mateixos sindicalistes que viuen dels diners que la corrupta classe política els proporciona i que defensen tot excepte, és clar, els drets dels treballadors, cap d'ells no pot veure escrites amenaces i/o insults a les xarxes socials (twitter, facebook, whatsapp... etc...). L'objectiu és criminalitzar la ciutadania? D'un temps ençà sembla que és el que es persegueix...

Deixant de banda les amenaces i insults desagradables apareguts en les diferents xarxes socials, actituds amb les quals no m'identifico, sorgides sobretot després de l'assassinat d'un càrrec electe a Lleó, sense connotació política demostrada per molt que els “representants del poble” ho hagin insinuat i més aviat fruit d'un odi malaltís del botxí vers la víctima, m'ha cridat aquests dies l'atenció el cas d'una dona que, en el camp de l'UE Llagostera i en el decurs del partit que enfrontava aquest equip amb el Racing de Santander corresponent al playoff d'ascens a Segona Divisió del futbol espanyol, va ser enxampada simulant, des de la grada, el moviment d'un simi davant un jugador negre de l'equip visitant. La senyora ja ha quedat en evidència per si sola però el seu grotesc gest li ha comportat, a més, unes conseqüències al meu parer, del tot exagerades. De seguida va ser identificada i de manera fulgurant va esser acomiadada del seu lloc de treball per aquest gest, un gest reprovable i tant que si però, no ho oblidem, realitzat fora de la seva jornada laboral i del centre de treball, realitzat fent ús de la seva llibertat individual (i, si ho voleu, fent ús també d'una supina mala educació) i únicament i exclusiva a títol personal, sense implicar en cap cas l'empresa per la qual treballa o cap altre col·lectiu al que pugui pertànyer. Voleu dir que no ens estem passant? És veritat que, en aquest cas, és una empresa privada la que acomiada un treballador però veurem si la Justícia es capaç de defensar els drets d'aquesta persona, veurem si el Comitè d'Empresa mou un dit per ella, veurem quina actitud prenen els enllaços sindicals de torn i els seus companys de feina... I que hi ha d'allò que diu que la pena no ha de ser, en cap cas, més gran que el greuge ocasionat? Penso que, tal com estan les coses, es necessita més per acomiadar un empleat...

Malgrat tot, vull creure en les paraules del monarca espanyol, vull creure que la Justícia és igual per a tothom, potser si però... si els terroristes són al carrer, si els corruptes acaben sense responsabilitzar-se de llurs actes i viuen com a déus grecs, si l'Administració no retorna diners cobrats il·legalment als contribuents i no compleix segons quines sentències dictades en ferm i en canvi, s'apresta a complir d'altres, aquestes últimes gairebé sempre contràries al bé comú, no serà que tot i ser la Justícia igual per a tothom, s'aplica diferent segons qui sigui l'agreujat? O potser és que imitar un simi davant d'una persona de color (eufemisme emprat per evitar dir negre/a) és més greu que carregar amb centenars de morts a les espatlles, robar milions d'euros de l'erari públic i amagar-los en paradisos fiscals, desviar fons destinats a la formació d'aturats de llarga durada, evadir impostos... etc...

Potser és que com a societat ja ens està bé que els assassins, els violadors, els corruptes i personatges d'aquesta mena es passegin tranquil·lament pels carrers del nostre país i que en canvi, els maleducats i inadaptats dels camps de futbol i de les xarxes socials acabin imputats per la Justícia i hagin de fer front a les penes que aquesta els imposi...

Però és que jo, a banda de demagog, sóc imbècil. Tot és molt més senzill. No calia tanta xerrameca per part meva. Quan el Rei d'Espanya diu que la Llei és igual per a tothom està faltant a la veritat. Que el Rei parli de Justícia és un contra-sentit. Ell millor que ningú sap que això no funciona així perquè a ell, segons fixa la Constitució, no se'l pot jutjar, no se'l pot perseguir, no se'l pot imputar. Ell està per damunt de la Llei; així doncs, és qui menys pot afirmar que la Justícia el tractarà igual a ell, en la seva condició de Rei que a mi, en la meva condició de jo mateix.