Quan el càncer va entrar a
casa va ser per emportar-se per endavant a mon pare després, això si, de fer-lo
patir durant un bon grapat d’anys. Deu anys de malaltia és molt de temps, són
molts anys, i molts mesos, setmanes, dies, hores, minuts i segons. És molt de
temps, massa, veient com una persona es degrada, es desconnecta de la vida,
pateix com un gos; a mon pare el càncer li va fer tot això i més però també
recordo com des del principi va decidir plantar cara a la malaltia invisible que
el burxava. Veure, malgrat la malaltia, un somriure dibuixat en el seu rostre
era la millor lliçó de vida que em podia oferir. El pitjor d’un càncer és quan
acabes desitjant que la persona estimada mori d’una vegada. No cal més lluita,
només descans, per molt que aquest descans comporti no tornar a veure a l’ésser
estimat. En aquests casos, les paraules de persones properes, ja sigui de
familiars o amics, i fins i tot les paraules dels metges que tracten al malalt,
mai no aporten consol. Les paraules de qui pateix la malaltia, conscient en el dolor, són les
que realment pesen com una llosa, són les que et cremen per dins, són les que portes
gravades al cervell per sempre més.
És per això que quan em van
proposar formar part de la Delegació de Tivissa de la Lliga contra el càncer no
les tenia totes... Ja en vaig tenir prou d’aquest color amb el que vaig haver
de passar a casa! A més de frívol i superficial, dec ser un egoista consumat o,
si més no un empedreït individualista. El càncer ja ho fa això. Cadascú
s’enfronta a la malaltia, als seus fantasmes i les seves pors, com millor pot o
sap. Un munt de records, i no precisament agradables, s’amunteguen pel cap cada
cop que escolto la maleïda paraula i, segurament condicionat per falsos
principis propis, no em veia en cor de participar del projecte. M’envaïen
sentiments contraposats!
Però ves per on que em van
convèncer! Potser van saber-me tocar el voraviu o em varen fer comprendre
que mirar cap a una altra banda no era la solució. O si més no, mai no és la
solució més valenta!
La cosa és que el passat dia
dissabte 21 de maig es va presentar a Tivissa la nova Delegació de la Lliga
contra el càncer enmig d’un èxit d’assistència, amb el veïnat força interessat
en un nou projecte nascut al poble. La presentació va comptar amb la presència
del Sr. Francesc Vallespí, vice-president de la Junta de la Lliga contra el
càncer a Tarragona i Terres de l’Ebre, la Sra. Montse Querol, membre de la
Junta de la Lliga contra el càncer a Tarragona i Terres de l’Ebre i el suport
incondicional, com no podia ser d’una altra manera, de l’Ajuntament de Tivissa,
en la figura de l’alcalde de la vila, el Sr. Jordi Jardí.
