LLIGA CONTRA EL càncer DELEGACIÓ DE TIVISSA

Personalment us confesso que odio el càncer. No m’agrada parlar-ne i no m’agrada donar-li publicitat. Si per mi fos miraria cap a una altra banda i em quedaria tan ample. Sóc molt més frívol i superficial jo. Prefereixo parlar de futbol, comentar la darrera passada del Márquez i el Lorenzo al Rossi, anar a concerts de rock’n’roll, fer un bon vermut o malmetre contra els polítics de tots colors i les retallades que uns i altres apliquen als territoris allà on manen. Però la realitat és molt tossuda i no permet segons quines alegries!

Quan el càncer va entrar a casa va ser per emportar-se per endavant a mon pare després, això si, de fer-lo patir durant un bon grapat d’anys. Deu anys de malaltia és molt de temps, són molts anys, i molts mesos, setmanes, dies, hores, minuts i segons. És molt de temps, massa, veient com una persona es degrada, es desconnecta de la vida, pateix com un gos; a mon pare el càncer li va fer tot això i més però també recordo com des del principi va decidir plantar cara a la malaltia invisible que el burxava. Veure, malgrat la malaltia, un somriure dibuixat en el seu rostre era la millor lliçó de vida que em podia oferir. El pitjor d’un càncer és quan acabes desitjant que la persona estimada mori d’una vegada. No cal més lluita, només descans, per molt que aquest descans comporti no tornar a veure a l’ésser estimat. En aquests casos, les paraules de persones properes, ja sigui de familiars o amics, i fins i tot les paraules dels metges que tracten al malalt, mai no aporten consol. Les paraules de qui pateix la malaltia, conscient en el dolor, són les que realment pesen com una llosa, són les que et cremen per dins, són les que portes gravades al cervell per sempre més.

És per això que quan em van proposar formar part de la Delegació de Tivissa de la Lliga contra el càncer no les tenia totes... Ja en vaig tenir prou d’aquest color amb el que vaig haver de passar a casa! A més de frívol i superficial, dec ser un egoista consumat o, si més no un empedreït individualista. El càncer ja ho fa això. Cadascú s’enfronta a la malaltia, als seus fantasmes i les seves pors, com millor pot o sap. Un munt de records, i no precisament agradables, s’amunteguen pel cap cada cop que escolto la maleïda paraula i, segurament condicionat per falsos principis propis, no em veia en cor de participar del projecte. M’envaïen sentiments contraposats!

Però ves per on que em van convèncer! Potser van saber-me tocar el voraviu o em varen fer comprendre que mirar cap a una altra banda no era la solució. O si més no, mai no és la solució més valenta!

La cosa és que el passat dia dissabte 21 de maig es va presentar a Tivissa la nova Delegació de la Lliga contra el càncer enmig d’un èxit d’assistència, amb el veïnat força interessat en un nou projecte nascut al poble. La presentació va comptar amb la presència del Sr. Francesc Vallespí, vice-president de la Junta de la Lliga contra el càncer a Tarragona i Terres de l’Ebre, la Sra. Montse Querol, membre de la Junta de la Lliga contra el càncer a Tarragona i Terres de l’Ebre i el suport incondicional, com no podia ser d’una altra manera, de l’Ajuntament de Tivissa, en la figura de l’alcalde de la vila, el Sr. Jordi Jardí.

I què és la Lliga? Doncs és una intenció, són ganes d’ajudar, de fer més planer un camí pedregós, és suport del tot sincer i, sobretot, discret. La Lliga som un grup de persones a qui el càncer no agrada gens ni mica. Som persones corrents, com vosaltres, que hem decidit fer un pas endavant i ens reconforta pensar que darrera tenim el suport i la complicitat de moltes persones més; la família, els amics, el veïnat... de tots! Estem convençuts, de fet sabem del cert, que ens fareu costat. Des de la Lliga volem fer-vos conscients a cadascun de vosaltres que, ara i en el futur més immediat, necessitem de la vostra col·laboració i del vostre compromís. Defugim de personalismes, de filiacions polítiques, religioses o de qualsevol altre tipus. El càncer no fa distincions, no filtra; d’una o altra manera ens afecta a tots i és per aquest motiu que tots som imprescindibles en la lluita per combatre’l! Per endavant, gràcies!

Una petició; càncer mai en majúscules!