Un partit d'handbol...

Abans d’ahir tots els mitjans de comunicació anaven plens! La notícia que acaparava l'atenció de tothom era la desaparició, per qüestions purament econòmiques, de la secció d'handbol de l'Atlético de Madrid (antic BM Ciudad Real), conjunt que els darrers anys s'havia erigit com un habitual aspirant als títols nacionals i també a les competicions continentals. I, sincerament, em va sobtar tant de seguiment; crec no se n'ha parlat mai tant d'aquest esport, mai no ha tingut tant de ressò. Ni tan sols quan, el 27 de gener, Espanya es va proclamar campiona del món en el Mundial disputat a Barcelona en vèncer a la final del Sant Jordi a la potent Dinamarca!

I és que des de gairebé tots els fòrums s'ha arribat a afirmar amb més o menys contundència que aquesta desaparició comportarà la mort definitiva de la Lliga española (així com de la resta de competicions d'àmbit estatal) d'aquest esport; i potser si que tenen raó els "Niño Becerra" de l'esport amb la seva anàlisi catastrofista de la situació que ha esdevingut però, disculpeu-me, jo no trobo res d'estrany ni escandalós que un club esportiu, igual com qualsevol empresa del país, si no pot fer front als pagaments, si té deutes amb l'Administració i no pot complir amb ells dins del termini que en cada cas marca la Llei, acabi liquidant i tancant la paradeta. L'escàndol seria que es permetés aquesta pràctica. Que es permet, i tant que si! I si sou dels que penseu que això no passa, només cal que feu un cop d'ull al món del futbol, per posar un exemple... No entenc perquè davant d'un fet com aquest ens hem de portar les mans al cap o hem de pensar que el món se’n va en orris; no trobeu que tendim a exagerar-ho tot? Massa sovint tinc la sensació que l'esport d'elit és un dels grans beneficiats del xiringuito injust en que hem convertit la societat en la qual vivim; massa sovint tinc la sensació que els esportistes d'elit gaudeixen d'allò que se'n diu patente de corso! I no m'agrada... però això ara no toca!

Avui mateix però, m’assabento que el Consejo Superior de Deportes està mirant de trobar una sortida que pugui garantir la continuïtat de la secció... el que deia abans, patente de corso!

Per la meva part, com a seguidor d’aquest esport preferiria que l’Atlético de Madrid no desaparegués però, un cop més, aquesta possibilitat no depèn de mi i només és un desig al qual, tot sigui dit, puc renunciar sense massa (o gens) problemes de consciència.

I a què ve tota aquesta xerrameca? Ara ho explico. Abans d’ahir, fent zapping, vaig fer cap al programa de 8TV del Josep Cuní, 8 al dia. A la tertúlia esportiva, a banda de participar-hi els tertulians habituals Joan Maria Pou de RAC1 i l’Enric Bañeres de La Vanguardia, va acudir el president de la Federació Catalana d’Handbol, el Tomás Moral, per debatre, entre d’altres assumptes, de la polèmica suscitada arran de les inspeccions d’Hisenda que estan patint en els darrers dies molts clubs catalans petits. Com no podia ser d’una altra manera atesa la presència del màxim directiu federatiu, van tractar la notícia de la desaparició del club d’handbol Atlético de Madrid. Fins aquí tot normal, cap estridència, cap pixada fora de test. Però és clar, aquestes trobades acaben donant peu a que aquells qui intervenen, acabin parlant més del compte...

En el decurs de la tertúlia, i donades per defenestrades les competicions nacionals d’aquest esport conseqüència immediata de la liquidació del club madrileny, al senyor Moral no se li acut cap altra cosa per tal de garantir la continuïtat d’aquestes amb un nivell de competició superior al que poden oferir les d’altres països europeus, que entre tots “forcem” la creació d’una secció d’handbol... del Real Madrid!!!, ja que això comportaría que també l'handbol es retroalimentés de les polèmiques i de la rivalitat que ja existeixen en el futbol o el bàsquet, tan beneficiosa, segons les seves paraules i el seu parer, per a la pròpia competició, els clubs, l’afició, els ingressos en concepte de televisió i publicitat,  i bla, bla, bla, bla... I la resta de tertulians rient-li la gràcia i donant suport a la solució (magnífica, supèrbia i tant que si) aportada per l’ínclit Tomás Moral. Se’m van caure els collons a terra, ho confesso! Que en pensaran a Granollers, considerada ciutat bressol d’aquest esport si arriben a escoltar les paraules del president de la seva federació territorial? Com pot ser possible que aquest ninot demani el BM Real Madrid quan no ha esmentat en cap de les seves intervencions el Fraikin BM Granollers, un club tan català com el Barça, al qual (ara si) s’hi ha referit en diferents ocasions omplint-s’hi la boca? Com pot ser que aquest ninot prefereixi l’aparició del BM Real Madrid abans inclús que fer més fort l’altre equip català de la competició obviant tot el que podria comportar aquest enfortiment a nivell nacional i internacional? Com pot ser que des de Catalunya demanem que Madrid ens tregui les castanyes del foc també en matèria d’esport? Hem de caure en les mans d’una hipotètica secció d’handbol del Real Madrid? Que trist senyor Moral, que trist que pensi d’aquesta manera. I que curt de mires! Al meu parer ha pecat de sentiment d’inferioritat, d’acomplexat... Ens ven que assisteix a un programa per parlar dels problemes dels clubs petits catalans i que la seva comesa és defensar els interessos d’aquests i acaba parlant del Barça i el Madrid. Potser el que realment vol el senyor Moral és un enèmic a qui fer responsable de ves a saber què i aprofitar per fer política dins l’esport... no seria el primer a provar-ho!

Res d’estrany si mirem el seguiment que es fa des dels diferents estaments esportius i des dels diferents mitjans de comunicació quan qui aconsegueix els èxits (nacionals i internacionals) són clubs com el RCD Espanyol, el Club Joventut de Badalona, el Fraikin BM Granollers, el Reus, el Noia, l’Igualada, el Vic, el Voltregà d’hoquei patins, l’UE Santboiana... etc... Ens fem més ressò de les notícies del rival madrileny, per intranscendents i ridícules que puguin ser i/o semblar, que dels èxits de casa nostra, per transcendents que aquests puguin ser i/o semblar. A casa nostra només hi ha espai per Barça i Madrid... i entenc l'impacte mediàtic que pot tenir el Barça a Catalunya, de rucs seria dir el contrari però, donar més volada al Madrid que a clubs esportius catalans fa pensar que el que preocupa realment és que el Barça pugui perdre la supremacía de la que gaudeix; i per tal que això no acabi passant, es crea un enèmic endèmic (endevineu? Si, el Madrid) que resultarà molt i molt útil alhora d'amagar les vergonyes de casa nostra; una perfecta cortina de fum!  Jo, ignorant és clar, no entenc que no es parli de futbol femení quan l'Espanyol ha guanyat Lliga i Copes (espanyola i catalana) i ha participat en la Champions League i ara, quan l'altre equip de Barcelona ho fa, hagi de suportar informacions dia rere dia i elogis desmesurats; no entenc que el Joventut estigués a un pas de la desaparició tot just va guanyar la Copa d'Europa (és clar, va ser campió abans que els altres...); no entenc que el Barça desmantelli la resta d'equips catalans debilitant el potencial d'aquests; no entenc que aquest any no s'hagin emès partits de l'OK Lliga o de qualsevol altre competició d'hoquei patins, casulament l'any que el Barça no rasca bola; no entenc que es parli de la Lliga Nacional de Futbol Sala ara que els blaugrana són l'equip més potent i no passés el mateix quan el Marfil Santa Coloma, fa només uns anys, va ser a un pas d'assolir-la. Aleshores gairebé no es va donar cobertura; no entenc la poca o nul·la difusió que es fa a la UE Santboiana, tot i haver lluitat fins el final pel Campionat de Lliga de rugbi.  I en rugbi es dóna volada a la USAP, conjunt de Perpignan que juga la Lliga Francesa i al que se li donen totes les facilitats per disputar partits a l'Estadi Olímpic Lluis Companys de Barcelona... Curiosament club germanat amb els culers! No entenc tantes coses...

I jo sóc molt bel·ligerant amb aquesta manera de ser. És per això que la resta de clubs esportius catalans, els seus directius, jugadors i aficions no han de renunciar a la seva identitat, les seves particularitats, a allò que els diferencia. Només fent les coses bé tindrem una oportunitat (ni que segui minsa) de sobreviure. Així i, evidentment, mantenint una línea d'estricte control pressupostari que eviti riscos de desaparició, i conseqüentment que allunyi el fantasma que finalment i definitiva ha vençut a la secció d'handbol del club matalasser.

Encara bó que tot això només són...dèries!!!

Collons... finalment jo també he caigut en el parany i he acabat parlant del Barça i el Madrid!!!