Nazisme? No, gràcies!

Anna Pawelczynska, presonera polonesa convertida en guardiana del camp d’Auschwitz:

“La idea de aceptar un trabajo en Auschwitz era particularmente seductora, puesto que el trabajo respondía a la necesidad que tenía de experimentar día tras día la propia superioridad y la propia fuerza, el derecho a decidir sobre la vida y sobre la muerte, el derecho a infligir la muerte, personalmente o al azar, y el derecho a abusar del poder sobre las otras detenidas.”

Kurt Glass, presoner testimoni en els judicis de Dachau de 1947:

“... Tenía en mente fabricar una pequeña lámpara de piel humana, y un día en el Appellplatz se nos ordenó a todos desnudarnos hasta la cintura. Los que tenían tatuajes interesantes fueron llevados ante ella (Ilse Koch), para escoger los que le gustaban. Esos presos murieron y con sus pieles se hicieron lámparas para ella. También utilizaron pulgares momificados como interruptores…”

Actes del judici de Bergen-Belsen l’any 1945:

“(Irma Grese)… participaba regularmente en las selecciones para la cámara de gas, torturando a discreción. En Belsen, continuó con el mismo comportamiento, igualmente público. Su especialidad era lanzar perros contra seres humanos indefensos (para ser devorados).”

Gisella Pearl, metgessa de presoners:

“Grese gustaba de azotar con su fusta en los senos de la jóvenes bien dotadas, con el objeto de que las heridas se infectaran. Cuando esto ocurría, yo tenía que ordenar la amputación del pecho, que se realizaba sin anestesia. Entonces ella se excitaba sexualmente con el sufrimiento de la mujer.”

Heinrich Himmler, cap de les SS i de la Gestapo, setembre de  1.941:

“… hasta el niño en la cuna debe ser pisoteado como un sapo venenoso… Vivimos en una época de hierro, en la que es necesario barrer con escobas de hierro”.

Stanislawy Marchwickiej, testimoni de la política del terror implantada per la supervisora Maria Mandel en el decurs de la seva estada en el camp de Birkenau:

"... (la Bèstia d’Auschwitz) se libraba de los bebés recién nacidos después del parto. Metía su pequeña cabeza dentro de un cubo de agua, en el horno crematorio, o bien los arrojaba al patio aún vivos para ser devorados por las ratas”.

Janina Kósciuszko, interna del camp de Birkenau va alegar haver vist a Mandel:

“… arrebatarle a una prisionera el bebé de cinco meses que había dado a luz a escondidas, para inmediatamente después, lanzarlo a las llamas ante la dramática mirada de su madre…”

Dora Szafran, jueva de 22 anys, fou testimoni en el judici contra la supervisora d’Auschwtiz i Bergen-Belsen i va declarar:

“… en 1.943… Bormann puso su perro sobre ella (una interna). Creo que era un pastor alemán. Primero ella incitó al perro y éste se tiró a las ropas de la mujer; entonces ella que no estaba satisfecha con eso, hizo que el perro fuese a la garganta”.

Judici de Bergen-Belsen l’any 1.945. declaración de la presonera polonesa de 23 anys, Rachela Keliszek:

“… en el verano de 1.944… yo fui la primera en ser mordida en la pierna, y después Bormann ordenó al perro atacar a Regina (presonera de 18 anys) que estaba a mi lado. El perro la mordió primero en la pierna y como estaba tan débil se cayó. El perro entonces empezó a morder y despedazar todo su cuerpo, empezando por sus piernas y subiendo para arriba. Bormann incitaba al perro y cuando Regina estaba sangrando por todas partes y se derrumbó finalmente, ella ordenó al perro que la dejara y se marchó…”

Neus Català, supervivent del camp de concentració de Ravensbrück:

“… a todo mi grupo nos pusieron una inyección para eliminarnos la menstruación con la excusa de que seríamos más productivas… los bebés nacidos eran automáticamente exterminados, ahogados en un cubo de agua, o los tiraban contra un muro o los descoyuntaban. Ellas agonizaban por las malas condiciones higiénicas del parto o se volvían locas por la impotencia de presenciar tales asesinatos…”

Testimoni d’una presonera del camp de concentració de Ravensbrück referint-se a la supervisora de barracó Dorothea Binz:

“… Dorothea se acercó a la mujer, y la abofeteó hasta el suelo, después cogió un hacha y empezó a rajar a la prisionera hasta que su cuerpo sin vida no era más que una masa sangrienta. Una vez acabado, Dorothea se limpió sus botas brillantes con un trozo seco de la falda del cadáver. Se montó en su bicicleta y pedaleó sin prisa de vuelta a Ravensbrück como si no hubiera pasado nada…”

Adolf Hitler, Mein Kampf:

“… el sacrificio de millones de hombres en el frente no habría sido necesario si doce o quince mil de estos judíos corruptores del pueblo hubiesen sido sometidos a los gases tóxicos…”

Adolf Hitler, Solució Final:

“… la ley de vida prescribe la muerte selectiva, de manera que queden vivos los mejores…”. Paraules d’un líder que va transmetre als seus sequaços tota la ira i l’odi impensables vers allò que ells anomenaren “raza inferior”.

Fragments del llibre “Guardianas nazis. El lado femenino del mal"

“… se sabe que en muchas ocasiones los miembros de las SS combatían el aburrimiento haciendo que los reclusos corrieran hacia las vallas electrificadas con la promesa de que obtendrían una ración de comida extra. Pero al final se encontraban con un tiro a sangre fría por la espalda. Las risas sucumbían al estruendo de las balas y de la muerte.”

“… casi todas las mañanas Goeth se situaba en la terraza de su residencia, cogía un rifle de francotirador y disparaba a cualquier prisionero del campo. Niños, mujeres y ancianos fueron asesinados de forma indiscriminada. Después el comandante ordenaba que se le entregase la ficha del muerto… y después mataba a todos sus familiares. Según sus propias palabras, no quería gente insatisfecha en su campo de concentración…”

“… era evidente que las comidas que les ofrecían no llegaban ni al mínimo necesario y elemental de los requisitos propios de la nutrición. De forma frecuente les cocinaban sopa con carne podrida o descompuesta de animales como caballos y empleaban sobras para aderezar el guiso. Cualquier trozo de molla era aceptable…”

Tots i cadascun d’aquests paràgrafs no són ficció i tampoc no són producte de la meva malaltissa imaginació. Tot el que s’ha esmentat en ells ha ocorregut, és un cop brutal de realitat, quelcom que ha esdevingut a la vella Europa no fa pas massa temps. Tot el que s’ha descrit és fruit de la ignomínia humana. Aquests fragments han estat estrets del llibre de la periodista Mónica G. Álvarez, “Guardianas nazis. El lado femenino del mal” i els he acompanyat de fotografies baixades d'internet que mostren amb detall, per a aquells que pensen que una imatge val més que mil paraules, la magnitud de la tragedia. Em faig ressò perquè en realitat vull denunciar un fenomen que, d’un temps ençà, comença a ser del tot habitual dins de l’àmbit polític, periodístic, intel·lectual... del nostre país (i fins i tot a peu de carrer) i no és altre que la lleugeresa amb què s’usen els mots nazi i/o nazisme (i en ocasions fins i tot imatges del nazisme), cosa que al meu parer resulta del tot inacceptable, aberrant i insultant. Aquesta actitud, a més a més, comporta que les víctimes de tan extrema maldat tornin a sentir-se humiliades, vexades...

L’últim exemple d'aquest esdevenir ha sortit de les urpes del PP d’Altafulla que va decidir publicar al seu compte de la xarxa social Facebook un fotomuntatge en el qual compara l'acte de constitució de l'ANC amb una assemblea nazi. Si, és veritat que ràpidament ho van retirar per ordre expressa de la direcció estatal del PP però... estareu d’acord amb mi que el mal ja estava fet!

Per desgracia i, tal com he apuntat abans no es tracta d’un cas aïllat, ans al contrari. L’any 2.005, l’aleshores Conseller de Comerç, Turisme i Consum del Govern del Tripartit Josep Huguet, es va despenjar amb unes declaracions del tot desafortunades quan va comparar el boicot als productes catalans amb la persecució patida pels jueus a l’Alemanya nazi acompanyant el despropòsit amb les paraules “ocupem el lloc dels jueus. Som sospitosos de deslleialtat i se’ns ha de castigar”.

Seguim. Al març d’aquest mateix any, l’expresident d’Extremadura, un altre incendiari habitual, en declaracions a Antena 3 va comparar l’Artur Mas amb el dictador alemany Adolf Hitler. I no us penseu que es va posar roig, o que va demanar disculpes... l’impresentable es va quedar tan ample. I encara va seguir: “Estábamos acostumbrados a que antes las constituciones se las cargaban siempre los golpistas, con metralletas y con tiros, pero a ataques al sistema desde dentro del sistema no estábamos acostumbrados".

L’expresident extremeny ha afegit “este tipo de procesos sí que los conocen, en cambio, los alemanes y los italianos, porque tanto Adolf Hitler como Benito Mussolini atacaron el sistema desde dentro".

És clar que la resposta del Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés, a les paraules del Rodriguez Ibarra també caldria qualificar-les com a mínim d’irreverents. Vaja, que si el que volia era estar a l’alçada de l’expresident extremeny, ho va aconseguir. De fet, cap dels dos mereix més publicitat...

I més. Abril de 2.013; la secretaria general del PP i presidenta de Castilla-La Mancha, M Dolores de Cospedal va titllar els escratxes (manifestació i pressió dels afectats pels desnonaments davant els habitatges de representants polítics, habitualment del PP) que s’estan produint els darrers mesos a nombroses poblacions del país, de nazisme pur: “Se puede comparar con lo que ocurrió en la Alemania nazi”, per afegir tot seguit que “Ir a casa de alguien y decir ‘sé dónde vives’, violentar a su familia, a sus hijos, se puede comparar a lo que se produjo en los años 30 en un país europeo y en otros sitios también”. I Aquesta tampoc no va rectificar, no va recular i es va mantenir ferma en el seu posicionament.

Encara un exemple més de mal gust, mala educació i frivolitat. El regidor del PP a Rubi, Jonatan Cobo Ortega va publicar al seu perfil de Twitter el següent fotomuntatge:

Deplorable!!! Ja veieu que les desqualificacions arriben des de les forces polítiques d'esquerra i dreta, des d'Espanya i des de Catalunya... I de ben segur que hi ha hagut més! Perdoneu però relativitzar el nazisme, a més d'esdevenir una actitud menyspreable i de deixar en evidència a aquell qui s'expressa d'aquesta manera, comporta una nova humiliació per a tots els qui el van patir, per a tots els qui van morir a mans d'uns botxins despiatats.
Per molt en desacord que estiguis amb certs posicionaments ideològics, mai, repeteixo, MAI, no pots usar la paraula nazi per referir-t'hi. No podem permetre que el nazisme s’introdueixi en el nostre vocabulari més que per descriure i/o adjectivar la barbàrie, ignomínia, manca de pietat, infern, sadisme... Nazi, nazisme i derivats són sinònims de les actituds humanes més salvatges que puguem imaginar. No podem caure en el parany de la frivolitat, si us plau. Lluitem contra allò que no ens agradi sense descans, i tant que si, però aparquem comparacions irracionals i odioses que l’única cosa que persegueixen és la confrontació entre iguals.

El PP, el PSOE, CiU, IU, ERC, Ciutadans, PxC, la CUP, Solidaritat Catalana per la Independència, UPyD, la Chunta Aragonesista, PNV, BNG... serán qualsevol cosa però allò que segur no són es nazis... Segur!!! I us ho diu algú que no creu gens en la classe política espanyola ni catalana, que cada cop sent una major desafecció vers elles i que està convençut de no acudir més a la crida periòdica a les urnes... D'altra banda vull pensar que si mai cap d'aquestes forces polítiques que conformen l'arc parlamentari del país està temptada de prendre la deriva de la intolerància, la barbarie, la ignominia... etc... pròpies del nazisme, es trobarà amb l'oposició frontal de la resta de la clase política i la totalitat de la societat civil.
És clar que sempre hi ha qui s'entossudeix a aparentar, sigui o no per error, allò que no hauria de ser; és el cas del secretari d'Esports de l'executiva del PP de Xàtiva (Valencia), Jorge Roca, a qui no se li ocorre res millor que deixar-se fotografiar rere una bandera espanyola violentada amb simboligia nazi... tot seguit han arribat les disculpes, les justificacions... però el mal ja està fet. Un cop més!  
 

Hi haurà qui dirà que tot el que he escrit no és res més que demagògia! I... potser tenen raó!