Avui, a part de no tenir massa bon dia, haver esperat fins l’últim moment per a escriure aquestes línees i sentint per això la pressió d’haver de deixar enllestit l’escrit per abans de les 10 de la nit (són ara mateix les 7 i 22 minuts de la tarda, “recién llegué del laburo” que diria un argentí, i confio en una pròrroga que no se si mai no arribarà), només em queda un únic motiu pel que no enceto l’article insultant o fent ús del vocabulari més barruer en que sóc capaç d’expressar-me. I tot i que la idea és temptadora, si triés la sendera del greuge, el menyspreu i la manca de respecte, aquella que esdevé desagradable en la majoria d’ocasions però alliberadora i necessària de tant en tant per tal de defugir del mal viure, de ben segur dic, no em publicarien l’article i em quedaria sense poder compartir amb vosaltres l’opinió que tinc en vers Adif i per extensió la Renfe, arran de la decisió que els “caps pensants” d’aquella companyia han pres recentment i que, en cas d’aplicar-se, suposarà deixar sense personal i/o reduir el servei a les estacions d’Ascó, Flix i Riba-Roja d’Ebre. De tota manera, ja aviso, no serà fàcil no caure en el parany de la mala llet encara continguda però tan disposada en aquests moments a fer-se sentir.
I és que, com la majoria de coses en aquest país, es tracta d’una decisió unilateral, adoptada com a conseqüència, així se’ns informa des de l’empresa, de la implantació d’innovacions tecnològiques en la línea ferroviària. Mireu, jo no m’ho crec que voleu que us digui. Ja no em crec a ningú de tots aquests que amb bones paraules i revestint tot de dignitat i suposada legalitat, et passen per sobre sense importar-los els ciutadans, (també contribuents), que quedem pel camí.
I, com els hauríem de creure? Però si fa un munt d’anys que no s’hi inverteix ni un duro (ja no parlo d’euros, mireu si en fa de temps de la manca d’inversió) en la conservació i/o manteniment de la xarxa ferroviària, a banda, és clar, d’alguna obligada petita millora. Els que hagueu agafat el tren per anar en direcció Barcelona o Zaragoza sabeu del que us parlo. O és que les estacions de Marçà-Falset, Capçanes o Els Guiamets, per a posar només uns exemples, són una icona d’estacions modernes i adaptades a les necessitats de la zona i per extensió dels seus habitants? O potser la manca d’iluminació adequada, de personal, de dependències en bon estat, la tinença de trens obsolets i amb poca freqüència de pas són les comoditats que com a usuaris mereixem? No és veritat que tots paguem impostos, que tots hem de complir les mateixes lleis i observar les mateixes obligacions i els mateixos deures visquem on visquem de Catalunya, ja sigui una gran ciutat o la més petita de les viles? Doncs en el terreny dels drets no podem quedar-nos enrere, no podem permetre que se’ns deixi de banda o se’ns margini pel sol fet de ser menys en número. D’acord que aquest procés o d’altres de pareguts ja s’han viscut abans a la Terra Alta, el Baix Ebre o El Montsià i mai no m’he queixat però és que ara, tot i sonar a pur egoisme, el problema el tenim aquí, el patirem la gent d’aquí i d’alguna manera des d’aquí haurem d’alçar la veu, no?
Té el seu punt irònic que en la decisió presa pels “irresponsables” d’Adif s’hagi ignorat que les tres estacions en que volen desenvolupar el seu nou model empresarial formin part d’instal·lacions bàsiques dels plans d’emergència nuclear i química de la zona. Però és clar, això no és important, com tampoc no ho és la cura que des de tots els àmbits s’hauria de tenir pel transport públic. Encara menys important ha de ser la pèrdua dels llocs de treball que suposarà la implantació de la mesura... El que de debò si és important per a l’empresa, o així sembla ateses les circumstàncies, és la rendibilitat econòmica per sobre de tot, més que no pas ser part cabdal dels programes d’evacuació i emergència dissenyats des del Govern, més que no pas el control del trànsit de mercaderies perilloses que circulen per aquestes vies, més que fer competitiva la xarxa ferroviària... De res semblen valer tampoc les mostres de desaprovació dels alcaldes dels municipis afectats per aquestes retallades, les denúncies i diferents mobilitzacions que des dels sindicats s’estan duent a terme per tal de fer veure a l’empresa l’inadequat del pla i encara menys les continuades i repetides queixes dels ciutadants-usuaris de la línea. I no parlem de les acusacions que des de diferents sectors es fa a Adif de manca de transparència en la presa de decisions i d’ocultació d’informació als municipis...! Com ha quedat dit més a dalt, a diari i, des de les diferents Administracions de l’Estat, se’ns parla de la importància de potenciar el transport públic de tot tipus però, com veiem dia rere dia, la realitat acaba essent molt diferent, ningú no se’n preocupa prou de protegir-lo.
Què tenim? Sobre qui recau llavors la responsabilitat de defensar l’interès comú en aquest assumpte? Què es diu des de la Generalitat de Catalunya i el seu Departament de Mobilitat i Transport? Sabeu? Tota la classe política catalana parla i s’omple la boca amb l’Estatut, la seva aprovació o no, els avantatges que Catalunya i els catalans prendrem amb l’aplicació del seu articulat però, en les qüestions que ara mateix ens amoïnen, sembla que no trobem les respostes que necessitem. Doncs ara jo també m’ompliré la boca amb l’Estatut i en concret amb els punts 1 i 3 de l’article 169 i que, en qüestions de transports, diu el següent:
1. “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura”
3 “La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V”.
Bé, molt bé. No he escoltat cap representant del Govern autonòmic manifestar-se en un o altre sentit, cap d’ells pren partit, cap no es mulla. No he vist ningú d’ells que s’hagi posat al capdavant de les múltiples reivindicacions que des de la Ribera d’Ebre s’han fet a Adif. Tots sabem que el silenci polític és el pitjor dels enemics... La veritat, jo no entenc aquest silenci, aquesta actitud del “aquí no passa res” que espero canviï els propers dies. I si no tenen el que cal (collons) per a defensar el que reclama la ciutadania que surtin i ho diguin, i ens titllin de provincians i menystinguin la nostra realitat. D’aquesta manera, si més no, sabríem a què nassos juguen.
Encara més. Que es diu des del Govern espanyol? Acceptem que la Generalitat no hi acaba de posar fil a l’agulla excusant-se en que “el seu” Estatut encarà no s’aplica com caldria i com se’ns va prometre des de Madrid que es faria. Aleshores la responsabilitat recau també en el Ministeri d’Obres Públiques... Buf, quina por!!! La Magdalena Álvarez donant explicacions i negociant per nosaltres. Mai de la vida, qui ho va parir. Encara resten fresques a la memòria col·lectiva catalana tot el que va succeir amb les obres de l’AVE, els esvorancs, les dates d’inauguració de la línea d’alta velocitat... I tots aquests problemes salpicaven a Barcelona i la seva àrea metropolitana cosa que l’obligava a donar la cara sota pena de ser despatxada. Però si quelcom similar passa aquí, de veritat haig de confiar que vindrà a donar solucions? Necessitem encara més mostres d’incompetència?
Penso que la deixadesa que mostrem la ciutadania, a la llarga, és la força de les empreses i els governs de fer i desfer sense ni sentir-se culpables ni amb l’obligació de donar explicacions de res ni a ningú. Així doncs sóc de l’opinió que si, finalment Adif no canvia la seva postura i segueix endavant amb el seu “idílic projecte d’innovació i modernització” (repeteixo, algú s’ho creu?), seria bo que ajuntaments, sindicats, associacions i col·lectius diversos i els ciutadans particulars féssim sentir la nostra veu, una sola veu, féssim veure a qui calgui que no estem disposats a renunciar a una xarxa ferroviària eficaç, dinàmica i tan i tan necessària per a la comarca i el seu desenvolupament. Diem NO a caure en l’oblit i l’abandonament!
Ah, de sobte em ve al cap una reflexió més..., de què me queixo, de què me preocupo? Si de tot aquest desgavell en sortiran los trens d’alta velocitat, aquests si que mimats fins l’extrem per la companyia i l’Administració, aquests de ben segur exempts d’estudis de rendibilitat econòmica per què la rendibilitat què es busca és política. Un AVE elitista i a l’abast d’economies que no són la meva. Un AVE que portarà d’una capital a una altra a aquells qui ho puguin pagar. Això si que és transport públic en majúscules, veritat? Però, fes-te fotre, sempre hi ha un però... i les comarques? Què traurem de bo a comarques?
I és que, com la majoria de coses en aquest país, es tracta d’una decisió unilateral, adoptada com a conseqüència, així se’ns informa des de l’empresa, de la implantació d’innovacions tecnològiques en la línea ferroviària. Mireu, jo no m’ho crec que voleu que us digui. Ja no em crec a ningú de tots aquests que amb bones paraules i revestint tot de dignitat i suposada legalitat, et passen per sobre sense importar-los els ciutadans, (també contribuents), que quedem pel camí.
I, com els hauríem de creure? Però si fa un munt d’anys que no s’hi inverteix ni un duro (ja no parlo d’euros, mireu si en fa de temps de la manca d’inversió) en la conservació i/o manteniment de la xarxa ferroviària, a banda, és clar, d’alguna obligada petita millora. Els que hagueu agafat el tren per anar en direcció Barcelona o Zaragoza sabeu del que us parlo. O és que les estacions de Marçà-Falset, Capçanes o Els Guiamets, per a posar només uns exemples, són una icona d’estacions modernes i adaptades a les necessitats de la zona i per extensió dels seus habitants? O potser la manca d’iluminació adequada, de personal, de dependències en bon estat, la tinença de trens obsolets i amb poca freqüència de pas són les comoditats que com a usuaris mereixem? No és veritat que tots paguem impostos, que tots hem de complir les mateixes lleis i observar les mateixes obligacions i els mateixos deures visquem on visquem de Catalunya, ja sigui una gran ciutat o la més petita de les viles? Doncs en el terreny dels drets no podem quedar-nos enrere, no podem permetre que se’ns deixi de banda o se’ns margini pel sol fet de ser menys en número. D’acord que aquest procés o d’altres de pareguts ja s’han viscut abans a la Terra Alta, el Baix Ebre o El Montsià i mai no m’he queixat però és que ara, tot i sonar a pur egoisme, el problema el tenim aquí, el patirem la gent d’aquí i d’alguna manera des d’aquí haurem d’alçar la veu, no?
Té el seu punt irònic que en la decisió presa pels “irresponsables” d’Adif s’hagi ignorat que les tres estacions en que volen desenvolupar el seu nou model empresarial formin part d’instal·lacions bàsiques dels plans d’emergència nuclear i química de la zona. Però és clar, això no és important, com tampoc no ho és la cura que des de tots els àmbits s’hauria de tenir pel transport públic. Encara menys important ha de ser la pèrdua dels llocs de treball que suposarà la implantació de la mesura... El que de debò si és important per a l’empresa, o així sembla ateses les circumstàncies, és la rendibilitat econòmica per sobre de tot, més que no pas ser part cabdal dels programes d’evacuació i emergència dissenyats des del Govern, més que no pas el control del trànsit de mercaderies perilloses que circulen per aquestes vies, més que fer competitiva la xarxa ferroviària... De res semblen valer tampoc les mostres de desaprovació dels alcaldes dels municipis afectats per aquestes retallades, les denúncies i diferents mobilitzacions que des dels sindicats s’estan duent a terme per tal de fer veure a l’empresa l’inadequat del pla i encara menys les continuades i repetides queixes dels ciutadants-usuaris de la línea. I no parlem de les acusacions que des de diferents sectors es fa a Adif de manca de transparència en la presa de decisions i d’ocultació d’informació als municipis...! Com ha quedat dit més a dalt, a diari i, des de les diferents Administracions de l’Estat, se’ns parla de la importància de potenciar el transport públic de tot tipus però, com veiem dia rere dia, la realitat acaba essent molt diferent, ningú no se’n preocupa prou de protegir-lo.
Què tenim? Sobre qui recau llavors la responsabilitat de defensar l’interès comú en aquest assumpte? Què es diu des de la Generalitat de Catalunya i el seu Departament de Mobilitat i Transport? Sabeu? Tota la classe política catalana parla i s’omple la boca amb l’Estatut, la seva aprovació o no, els avantatges que Catalunya i els catalans prendrem amb l’aplicació del seu articulat però, en les qüestions que ara mateix ens amoïnen, sembla que no trobem les respostes que necessitem. Doncs ara jo també m’ompliré la boca amb l’Estatut i en concret amb els punts 1 i 3 de l’article 169 i que, en qüestions de transports, diu el següent:
1. “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura”
3 “La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V”.
Bé, molt bé. No he escoltat cap representant del Govern autonòmic manifestar-se en un o altre sentit, cap d’ells pren partit, cap no es mulla. No he vist ningú d’ells que s’hagi posat al capdavant de les múltiples reivindicacions que des de la Ribera d’Ebre s’han fet a Adif. Tots sabem que el silenci polític és el pitjor dels enemics... La veritat, jo no entenc aquest silenci, aquesta actitud del “aquí no passa res” que espero canviï els propers dies. I si no tenen el que cal (collons) per a defensar el que reclama la ciutadania que surtin i ho diguin, i ens titllin de provincians i menystinguin la nostra realitat. D’aquesta manera, si més no, sabríem a què nassos juguen.
Encara més. Que es diu des del Govern espanyol? Acceptem que la Generalitat no hi acaba de posar fil a l’agulla excusant-se en que “el seu” Estatut encarà no s’aplica com caldria i com se’ns va prometre des de Madrid que es faria. Aleshores la responsabilitat recau també en el Ministeri d’Obres Públiques... Buf, quina por!!! La Magdalena Álvarez donant explicacions i negociant per nosaltres. Mai de la vida, qui ho va parir. Encara resten fresques a la memòria col·lectiva catalana tot el que va succeir amb les obres de l’AVE, els esvorancs, les dates d’inauguració de la línea d’alta velocitat... I tots aquests problemes salpicaven a Barcelona i la seva àrea metropolitana cosa que l’obligava a donar la cara sota pena de ser despatxada. Però si quelcom similar passa aquí, de veritat haig de confiar que vindrà a donar solucions? Necessitem encara més mostres d’incompetència?
Penso que la deixadesa que mostrem la ciutadania, a la llarga, és la força de les empreses i els governs de fer i desfer sense ni sentir-se culpables ni amb l’obligació de donar explicacions de res ni a ningú. Així doncs sóc de l’opinió que si, finalment Adif no canvia la seva postura i segueix endavant amb el seu “idílic projecte d’innovació i modernització” (repeteixo, algú s’ho creu?), seria bo que ajuntaments, sindicats, associacions i col·lectius diversos i els ciutadans particulars féssim sentir la nostra veu, una sola veu, féssim veure a qui calgui que no estem disposats a renunciar a una xarxa ferroviària eficaç, dinàmica i tan i tan necessària per a la comarca i el seu desenvolupament. Diem NO a caure en l’oblit i l’abandonament!
Ah, de sobte em ve al cap una reflexió més..., de què me queixo, de què me preocupo? Si de tot aquest desgavell en sortiran los trens d’alta velocitat, aquests si que mimats fins l’extrem per la companyia i l’Administració, aquests de ben segur exempts d’estudis de rendibilitat econòmica per què la rendibilitat què es busca és política. Un AVE elitista i a l’abast d’economies que no són la meva. Un AVE que portarà d’una capital a una altra a aquells qui ho puguin pagar. Això si que és transport públic en majúscules, veritat? Però, fes-te fotre, sempre hi ha un però... i les comarques? Què traurem de bo a comarques?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada