Garcia

(Escrit l’11 de desembre de 2.009)

Corria l’estiu de l’any 81 o 82, no ho recordo massa bé, quan vaig fer cap a Garcia per primer cop. Dels records més vius d’aquell primer estiu queda el moment en que, baixant al riu amb la nova colla d’amics, vaig veure aquella barcassa, del tot imponent, subjectada pel cable que la duia d’una banda a l’altra del propi riu i creuava la gent al territori indòmit que per a mi llavors suposava el marge dret segons el curs de les aigües. Em va impressionar. De seguida vaig identificar Garcia amb la barca, era un tret molt particular del poble. Per a mi, urbanita de tota la vida, era l’única, tot i que amb el temps vaig saber de l’existència d’altres. Passat els anys, quan, per coses de la vida, ja només venia per Garcia molt de tant en tant, van fer fora del riu la barca perquè calia reparar-la. No se quan fa d’això però si recordo el primer cop que jo la vaig veure al bell mig de la pista de les piscines, fins i tot li vaig fer fotos aquell dia per ensenyar-les a la família, entenent que en un tres i no res tornaria a l’aigua. Però no va ser així i, sincerament, trobo que ja en fa massa temps que hi és allà, ancorada en el més dur dels ciments. Em pregunto a qui correspon tornar-la al riu, al seu habitat natural, al lloc pel qual va ser construïda. Jo la voldria ja!