CONTE

DE FA TEMPS QUE EM VOLTA PEL CAP ESCRIURE AQUEST CONTE. TOT PLEGAT SORGEIX UNA NIT D’ESTIU EN QUE L’ESTEL I EN PAU, PER TAL D’AGAFAR LA SON, EM VAN DEMANAR QUE ELS CONTÉS UNA HISTÒRIA. I AQUESTS DOS FILIPRIMS (AIXÍ ELS DIC JO) NO VOLIEN UN CONTE QUALSEVOL, NO VOLIEN QUE AGAFÉS UN LLIBRE DELS SEUS I ELS EN LLEGIS UN, NO. ELLS VOLIEN UN DE NOU… QUINS XICS! I LO CONTE SI FA NO FA VA ANAR AIXÍ…
(L’ESCRIURÉ AMB LLETRA DE PAL COM DIU L’ESTEL PER TAL QUE ELLA PUGUI LLEGIR-SE’L TANTS COPS COM VULGUI I TAMBÉ, SI VOL, LI LLEGEIXI A PAU. MÉS ENDAVANT ELL TAMBÉ HO FARÀ SOLET).

HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN QUE ES DEIA PERE. ERA UN NEN MOGUT, MOLT MOGUT. ES PASSAVA EL DIA AMUNT I AVALL I, BEN MIRAT, POTSER SI QUE FEIA PARLAR UNA MICA A CASA I A L’ESCOLA. ERA ENTRAMALIAT. TENÍA 6 ANYS I NO PARAVA MAI QUIET. UN DIA VA ARRIBAR A CASA I LI VA DIR A LA SEVA MARE QUE ELL JA NO ES RENTARIA MAI MÉS ELS PEUS. LA MARE ES VA POSAR A RIURE I DESPRÉS LI VA RESPONDRE:
- QUÈ DIUS ARA PERE! QUÈ VOL DIR QUE NO ET RENTARÀS ELS PEUS? JA HO SAPS QUE AQUESTA NIT ABANS DE SOPAR T’HAS DE DUTXAR.
EN PERE ES VA POSAR A PLORAR PERÒ LA MARE NO HI VA FER MASSA CAS. VA PENSAR QUE JA LI PASSARIA…
COM CADA TARDA, QUAN EN PERE VA ARRIBAR DE L’ESCOLA NOMÉS TENIA GANES DE JUGAR I DE VEURE ELS DIBUIXOS ANIMATS D’EN TOM I JERRY QUE FAN PER LA TELE. I VA JUGAR I VA PODER VEURE LES BARALLES D’EN TOM I JERRY QUE TANT LI AGRADAVEN I QUAN JA COMENÇAVA A FER-SE FOSC…
- “PERE, DEIXA LES JOGUINES I ANEM A LA DUTXA”. LI VA DIR LA MARE.
PERÒ EN PERE NO FEIA CAS. ELL SEGUIA JUGANT AMB LES JOGUINES I AIXECAVA EL CAP NOMÉS PER A MIRAR LES AVENTURES DEL GAT I EL RATOLÍ A LA TELEVISIÓ.
- “QUE NO M’HAS ESCOLTAT? A LA DUTXA”. LA MARE, VA APAGAR LA TELEVISIÓ, VA AGAFAR EN PERE PEL BRAÇ I EL VA PORTAR DE CAP A LA DUTXA. “ARA, RENTAT SOLET MENTRE JO ACABO DE FER EL SOPAR, D’ACORD?” I VA TORNAR A LA CUINA.
- “SI, MARE” VA DIR EN PERE.
I EN PERE SI QUE ES VA RENTAR SI; PERÒ NO DEL TOT. SABEU QUÈ ÉS EL QUE NO ES VA RENTAR? MOLT BÉ; NO ES VA RENTAR ELS PEUS. SA MARE, ENFEINADA AMB EL SOPAR JA NO RECORDAVA ALLÒ QUE LI HAVIA DIT EL SEU FILLET DE BON MATÍ. QUE NO SE’LS TORNARIA A RENTAR MAI MÉS.
- “HAS ACABAT PERE? EL SOPAR JA ÉS A TAULA; VA, SURT DE LA DUTXA, VESTEIX-TE TU SOLET I VINE.”
- “SI MARE. ARA VINC” VA CRIDAR ELL DES DEL BANY.
I AIXÍ UN DIA I UN ALTRE EN PERE NO ES RENTAVA ELS PEUS. I AQUELLS PEUS CADA COP FEIEN MÉS I MÉS PUDOR I CADA COP EREN MÉS I MÉS NEGRES FINS QUE UN DIA EN PERE VA ARRIBAR A CASA PLORANT, TOT ROIGET I MOIX.
- “QUE ET PASSA FILL MEU” LI VA DIR LA MARE
- “AL COL•LEGI ELS NENS NO EM VOLEN AL SEU COSTAT, DIUEN QUE EM FAN PUDOR ELS PEUS I EM CRIDEN PERE PEUS PUDENTS!” VA DIR EN PERE.
- “COM QUE ET FAN PUDOR ELS PEUS? A VEURE, TREU-TE LES SABATES I ELS MITJONS”.
QUAN EL NEN ES VA TREURE LES SABATES I ELS MITJONS UNA PUDOR MOLT FORTA VA ENVOLTAR-LOS A ELL I A SA MARE.
- “PERÒ QUE ÉS AQUESTA PUDOR, PERE? I QUÈ SON AQUESTS PEUS TAN NEGRES?” VA CRIDAR LA MARE RECORDANT EL QUE DIES ENRERE LI HAVIA DIT EL NEN. “AIXÒ NO POT ANAR. ARA MATEIX TE’LS RENTARÉ!”
LA MARE D’EN PERE ESTAVA MOLT ENFADADA AMB EL SEU FILL. “VAS BRUT COM UN MITJÓ” LI REPETIA.
PERÒ EN PERE ÉS MOLT TOÇUT.
- “NO. QUE NO EM VULL RENTAR ELS PEUS. MAMA, ELS PEUS NO SI US PLAU, ELS PEUS NO!”
- “PERÒ QUE T’AGAFA ARA AMB ELS PEUS, PERE? NO VEUS QUE BRUTS ELS PORTES? NO VEUS QUE ELS AMICS NO ET VOLEN AL COSTAT?”
- “MAMA, A ESCOLA, A CLASSE DE GIMNÀSTICA, FA DIES QUE FEM CURSES I JO SEMPRE QUEDO L’ÚLTIM. TOTS ELS NENS I LES NENES ES RIUEN DE MI I EN RAMON M’HA DIT QUE QUEDO ÚLTIM PERQUÈ EM RENTO MASSA ELS PEUS I L’AIGUA S’EMPORTA LA MEVA FORÇA” VA EXPLICAR EN PERE.
EN RAMON ÉS UN AMIGUET D’EN PERE QUE L’HA VOLGUT ENREDAR.

- “PERE, EN RAMON T’HA ENREDAT, QUE NO HO VEUS?”. “ARA ELS NENS ES RIUEN DE TU PERQUE FAS PUDOR I PORTES ELS PEUS BRUTS. QUÈ ÉS BONIC AIXÒ?” LI EXPLICAVA LA MARE. “FILL MEU, NO HAS DE CREURE TOT EL QUE ET DIUEN ELS TEUS AMICS. HAS DE SABER QUE A VEGADES ALGÚ CORRERÀ MÉS QUE TU, O LLEGIRÀ, O RETALLARÀ O PINTARÀ MILLOR QUE TU I NO PASSA RES. CADASCÚ AL SEU RITME. I VEURÀS COM TU TAMBÉ FARÀS LES COSES BÉ. APRENDRÀS. TOTS HEM D’APRENDRE. ELS PETITS I TAMBÉ ELS GRANS.
QUAN LA MARE VA ACABAR DE PARLAR EN PERE AMB EL CAP COT VA DIR:
- “TENS RAÓ MARE. EM RENTARÉ ELS PEUS, ME’LS RENTARÉ BÉ PER A QUE MARXI AQUESTA OLOR I AQUESTA NEGROR I DEMÀ ANIRÉ CONTENT A ESCOLA. LI DIRÉ AL RAMON I ALS ALTRES NENS QUE ES VULGUIN RIURE DE MI QUE JO ALGUN DIA ELS GUANYARÉ”.
I ÉS AIXÍ COM EN PERE MAI MÉS NO VA SER EN PERE PEUS PUDENTS I NO ES VA DEIXAR ENREDAR MÉS. I VA TENIR MOLTS AMICS A L’ESCOLA I AL POBLE, VA APRENDRE LES LLETRES, ELS NÚMEROS, A LLEGIR I A ESCRIURE I A COMPTAR. EN PERE VOLIA ANAR CADA DIA A ESCOLA PER A APRENDRE COSES NOVES I EXPLICAR-SE-LES A LA SEVA MARE. I FINS I TOT, A GIMNÀSTICA, VA GUANYAR UNA CURSA!

I… CONTE CONTAT CONTE ACABAT! QUE T’HA AGRADAT? I A L’ESTEL I AL PAU, ELS HA AGRADAT?