Apàtrides

Els dies 24, 25 i 26 de juliol en la Sala de La Democràcia de Móra d’Ebre, i inclosa en el programa d'actes commemoratius del 70è aniversari de la batalla de l’Ebre, es va presentar una exposició fotogràfica sota el nom “Itinerari d’una memòria enfrontada” (Oriol Ricart). Aquest recull fotogràfic mostrava l’impremta que la guerra va deixar en la geografia catalana en forma de trinxeres, búnquers i metralla diversa així com restes de bombardejos que en molts llocs encara és visible tot i el pas del temps. Acompanyant les fotografies hi trobàvem tot un seguit de notes dels soldats que aquells dies eren al front que, tan aviat les anaves llegint, impactaven per la quantitat de sentiment expressat en cada línea (por i valentia, heroisme, incomprensió, patriotisme, defensa d’uns ideals, debilitat, gana...) i que a mi personalment m’ajudà a fer-me una idea de les penúries que comportà la guerra.
En acabar l’exposició, els assistents podien escriure en un llibre de signatures i expressar allò que aquella maleïda guerra els suggerís. El que a continuació reprodueixo és el que jo mateix vaig desar-hi escrit. Aclarir que, lluny de ser “només” un pensament, en realitat perseguia compartir un sentiment viscut des de ben petit, un sentiment en moltes ocasions incomprès.
“A la memòria de tots i cadascun dels desertors dels dos exèrcits, de tots els qui per por es van amagar o van fugir. A la memòria dels perseguits i executats pel sol fet de no voler aixecar un fusell davant d’un germà. A la memòria dels homes i les dones que, tot i havent-ho patit, no van caure en el parany de l’odi, els falsos patriotismes i la guerra. A la memòria dels qui no han rebut cap reconeixement tot i haver pres la decisió més valenta i difícil, la de no disparar un sol tret i que només per aquest motiu se’ls ha oblidat, essent herois de ningú, herois d’enlloc.
A tots ells, en la guerra i en la pau, el meu més sincer i sentit respecte.”

26 de juliol de 2008