Ja fa uns quants dies que ens hem endinsat a l’estiu, el mercuri dels termòmetres s’enfila un dia si i un altre també superant amb escreix els 30 graus, en el meu cotxe sonen repetidament els Beach Boys, en la feina he assolit l’horari intensiu, amb la qual cosa em queda tota la tarda per a fer quelcom més distret que no pas treballar; sortir en bici, tocar l’harmònica (pobre d’aquell qui per casualitat m’escolta), llegir, fer de pagès (o semblant), platja i/o piscina, slot... son algunes de les opcions. I com qualsevol “privilegiat” que a dia d’avui té feina, compto els dies que em resten per agafar vacances i fer allò que en diem... desconnectar. Com veieu un paisatge idíl•lic.
I ho seria, si; si no fos perquè haig, o millor dit hem de compartir espais amb una plaga d’insectes minúsculs però carregats de mala llet que responen al nom de mosques negres. I estarem tots d’acord en que han esdevingut un problema a la comarca en general i al poble en particular. Hi ha unes hores al dia en que és del tot impossible fugir d’elles. Temps enrere el seu àmbit d’actuació, el seu territori, era la vora del riu i prou però d’un temps ençà s’han desplaçat a altres indrets, al bell mig del poble, als horts, als camins que volten el poble... Tots hem patit les seves mossegades i hi ha qui fins i tot, ha hagut d’acudir a l’hospital degut a la reacció adversa que li han provocat aquelles mossegades. Ara em ve al cap un amic amb qui varem fer-nos un tip de riure recordant les fiblades sofertes per tot el cos i les circumstàncies en què es van produir. Ell va ser un dels qui va veure’s obligat a fer cap a un centre hospitalari. No parlaré més que després tot se sap i aquí ens coneixem tots.
Passen els anys i, estiu rere estiu, es repeteix la mateixa història, no la del meu amic i les seves circumstàncies sinó la de les maleïdes mosquetes. D’una manera o altra tenim accés a informacions (per televisió, premsa, ràdio, internet...) que diuen que es duen a terme fumigacions periòdiques selectives en el curs del riu per tal d’eradicar la plaga. Qui més qui menys tots hem vist sobrevolar el riu els helicòpters encarregats de realitzar aquests tractaments. I els resultats, doncs ja ho veieu, la mosca negra resisteix i mossega sempre que pot. I això ja és una opinió personal, cada cop n’hi ha més!
Sense anar més lluny, l’altre dia, concretament el 5 de juliol (ho recordo perquè per desconfiança, expressament m’ho vaig apuntar), cap allà les 10:00 del mati en el programa Hora L de l’emissora Ràdio Móra d’Ebre, dedicat íntegrament a l’actualitat local, informaven d’una nova fumigació vers la plaga. En aquesta ocasió, igual que en d’altres anteriors, es llençava al riu un producte anomenat BTI ecològic i que actuava contra les larves de mosca negra. Exactament es llençaven 2.000 litres de producte en el trajecte del riu que va des de Riba-Roja d’Ebre fins, si no recordo malament, la desembocadura. Ara, només resta, com bé deien en el programa radiofònic, creuar els dits i esperar que aquest cop si, el tractament funcioni i sigui efectiu i definitiu. Però son tantes les ocasions fallides que un ja no sap què pensar i menys encara què creure’s de tot allò que escolta o llegeix.
Posats a buscar fantasmes, potser si que part de la incapacitat de trobar solucions per tal de controlar la plaga rau en declaracions del tot desafortunades, com les que fa un parell d’anys va realitzar el Conseller de Medi Ambient del Govern del Tripartit en les que afirmava, sense posar-se roig, que aquest era un insecte autòcton de la zona i que per aquest motiu no es podia eradicar. Fes-te fotre! I es va quedar tan ample el ninot... Avui qualsevol pot ser polític perquè tots sabem dir burrades!
També, per a referir-se a la proliferació de mosca negra en la comarca en els últims anys, es parla del baix cabdal d’aigua que baixa pel riu, de la quantitat d’algues que s’acumulen a la seva llera, del canvi climàtic, i fins i tot de la gran autonomia de vol de l’insecte que ens ocupa i bla, bla,bla... sigui com sigui, la mosca ens mossega i la solució no acaba d’arribar. Som en el cul de Catalunya!
El que no em queda gens clar és qui es responsabilitza del fracàs d’aquestes actuacions de control de la plaga, qui n’assumeix les conseqüències. Parlo des de la ignorància i segur, com sempre passa, que la meva visió no es correspon amb la realitat. Segur que sortirà algú que digui que les tasques de fumigació donen els resultats desitjats , revesteixi aquelles d’èxit absolut i desacrediti el que jo he escrit fins ara. Però com que soc tossut i haig d’emplenar full... jo segueixo! Si els resultats fossin tan favorables no necessitaria empastifar-me de Natural Honey per ser a la piscina del poble, o per anar a l’hort, o per a passejar pel poble i el seu entorn, o per jugar a futbol, o per... Una cosa no casa amb l’altra. Si no hi ha mosca negra no caldran cremetes, si hi ha mosca i calen cremetes tot i assegurar-nos des de l’Administració que es fumiga el riu, serà que no es fa amb el producte adient per acabar amb les mosques dels nassos. No heu arribat a pensar mai que els helicòpters encarregats de les fumigacions en realitat l’únic que vessen al riu no és més que aigua o qualsevol altre producte innocu?
I si com és evident, si més no per a mi, el tractament no funciona, per què dimonis es repeteix un cop i un altre? Si no avancem... si les nostres incòmodes veïnes segueixen entre nosaltres provocant molèsties a dojo, multiplicant-se i “okupant” més territori, arribant a municipis cada cop més allunyats del curs del riu. La veritat és que no acabo de comprendre-ho. I és que aquí mai no passa res quan les coses es fan malament. Aquí, en el nostre país, ningú no dona la cara per tal d’explicar a la gent com és que no tenim més solució que promeses buides de boca dels polítics de torn o dels responsables nomenats per tal o qual propòsit.
En el nostre poble, dies abans de les eleccions, en els actes de presentació de cadascuna de les candidatures, es va parlar de les possibilitats que ofereix l’entorn del riu i la nova zona d’esbarjo urbanitzada. Ambdues asseguraven que, en cas de sortir elegides, oferirien les màximes facilitats a tot aquell qui presentés un projecte de negoci que aprofités els bonics paratges que trobem vora del riu, sempre pensant que amb les millores realitzades es produirà un augment de turisme i gent de pas en la zona. Tanmateix ens asseguraven que des de l’Ajuntament no es poden donar un seguit de serveis que si es poden oferir des de la iniciativa privada i que aquesta, com ha quedat dit abans, comptaria en tot moment amb el suport del consistori. I està molt bé aquesta declaració d’intencions, i tant que si però trobo que abans, per tal d’aconseguir un veritable efecte crida al turisme, hem de solucionar el problema de les mosques negres, hem de pressionar les Administracions competents en l’assumpte, hem de fer-nos pesats i defensar els nostres interessos perquè si no ho fem, la gent passarà de llarg com els americans van fer en la pel•lícula d’en Berlanga “Bienvenido Mr. Marshall” i les possibilitats d’impuls econòmic per a la zona s’esvairan. No cal ser massa intel•ligent per a comprendre que aquesta plaga tindria els dies comptats si mai no arribés, ja no dic Barcelona, sinó a qualsevol gran ciutat del Principat on sembla que els vots son més valuosos que no pas els d’aquí...
I ho seria, si; si no fos perquè haig, o millor dit hem de compartir espais amb una plaga d’insectes minúsculs però carregats de mala llet que responen al nom de mosques negres. I estarem tots d’acord en que han esdevingut un problema a la comarca en general i al poble en particular. Hi ha unes hores al dia en que és del tot impossible fugir d’elles. Temps enrere el seu àmbit d’actuació, el seu territori, era la vora del riu i prou però d’un temps ençà s’han desplaçat a altres indrets, al bell mig del poble, als horts, als camins que volten el poble... Tots hem patit les seves mossegades i hi ha qui fins i tot, ha hagut d’acudir a l’hospital degut a la reacció adversa que li han provocat aquelles mossegades. Ara em ve al cap un amic amb qui varem fer-nos un tip de riure recordant les fiblades sofertes per tot el cos i les circumstàncies en què es van produir. Ell va ser un dels qui va veure’s obligat a fer cap a un centre hospitalari. No parlaré més que després tot se sap i aquí ens coneixem tots.
Passen els anys i, estiu rere estiu, es repeteix la mateixa història, no la del meu amic i les seves circumstàncies sinó la de les maleïdes mosquetes. D’una manera o altra tenim accés a informacions (per televisió, premsa, ràdio, internet...) que diuen que es duen a terme fumigacions periòdiques selectives en el curs del riu per tal d’eradicar la plaga. Qui més qui menys tots hem vist sobrevolar el riu els helicòpters encarregats de realitzar aquests tractaments. I els resultats, doncs ja ho veieu, la mosca negra resisteix i mossega sempre que pot. I això ja és una opinió personal, cada cop n’hi ha més!
Sense anar més lluny, l’altre dia, concretament el 5 de juliol (ho recordo perquè per desconfiança, expressament m’ho vaig apuntar), cap allà les 10:00 del mati en el programa Hora L de l’emissora Ràdio Móra d’Ebre, dedicat íntegrament a l’actualitat local, informaven d’una nova fumigació vers la plaga. En aquesta ocasió, igual que en d’altres anteriors, es llençava al riu un producte anomenat BTI ecològic i que actuava contra les larves de mosca negra. Exactament es llençaven 2.000 litres de producte en el trajecte del riu que va des de Riba-Roja d’Ebre fins, si no recordo malament, la desembocadura. Ara, només resta, com bé deien en el programa radiofònic, creuar els dits i esperar que aquest cop si, el tractament funcioni i sigui efectiu i definitiu. Però son tantes les ocasions fallides que un ja no sap què pensar i menys encara què creure’s de tot allò que escolta o llegeix.
Posats a buscar fantasmes, potser si que part de la incapacitat de trobar solucions per tal de controlar la plaga rau en declaracions del tot desafortunades, com les que fa un parell d’anys va realitzar el Conseller de Medi Ambient del Govern del Tripartit en les que afirmava, sense posar-se roig, que aquest era un insecte autòcton de la zona i que per aquest motiu no es podia eradicar. Fes-te fotre! I es va quedar tan ample el ninot... Avui qualsevol pot ser polític perquè tots sabem dir burrades!
També, per a referir-se a la proliferació de mosca negra en la comarca en els últims anys, es parla del baix cabdal d’aigua que baixa pel riu, de la quantitat d’algues que s’acumulen a la seva llera, del canvi climàtic, i fins i tot de la gran autonomia de vol de l’insecte que ens ocupa i bla, bla,bla... sigui com sigui, la mosca ens mossega i la solució no acaba d’arribar. Som en el cul de Catalunya!
El que no em queda gens clar és qui es responsabilitza del fracàs d’aquestes actuacions de control de la plaga, qui n’assumeix les conseqüències. Parlo des de la ignorància i segur, com sempre passa, que la meva visió no es correspon amb la realitat. Segur que sortirà algú que digui que les tasques de fumigació donen els resultats desitjats , revesteixi aquelles d’èxit absolut i desacrediti el que jo he escrit fins ara. Però com que soc tossut i haig d’emplenar full... jo segueixo! Si els resultats fossin tan favorables no necessitaria empastifar-me de Natural Honey per ser a la piscina del poble, o per anar a l’hort, o per a passejar pel poble i el seu entorn, o per jugar a futbol, o per... Una cosa no casa amb l’altra. Si no hi ha mosca negra no caldran cremetes, si hi ha mosca i calen cremetes tot i assegurar-nos des de l’Administració que es fumiga el riu, serà que no es fa amb el producte adient per acabar amb les mosques dels nassos. No heu arribat a pensar mai que els helicòpters encarregats de les fumigacions en realitat l’únic que vessen al riu no és més que aigua o qualsevol altre producte innocu?
I si com és evident, si més no per a mi, el tractament no funciona, per què dimonis es repeteix un cop i un altre? Si no avancem... si les nostres incòmodes veïnes segueixen entre nosaltres provocant molèsties a dojo, multiplicant-se i “okupant” més territori, arribant a municipis cada cop més allunyats del curs del riu. La veritat és que no acabo de comprendre-ho. I és que aquí mai no passa res quan les coses es fan malament. Aquí, en el nostre país, ningú no dona la cara per tal d’explicar a la gent com és que no tenim més solució que promeses buides de boca dels polítics de torn o dels responsables nomenats per tal o qual propòsit.
En el nostre poble, dies abans de les eleccions, en els actes de presentació de cadascuna de les candidatures, es va parlar de les possibilitats que ofereix l’entorn del riu i la nova zona d’esbarjo urbanitzada. Ambdues asseguraven que, en cas de sortir elegides, oferirien les màximes facilitats a tot aquell qui presentés un projecte de negoci que aprofités els bonics paratges que trobem vora del riu, sempre pensant que amb les millores realitzades es produirà un augment de turisme i gent de pas en la zona. Tanmateix ens asseguraven que des de l’Ajuntament no es poden donar un seguit de serveis que si es poden oferir des de la iniciativa privada i que aquesta, com ha quedat dit abans, comptaria en tot moment amb el suport del consistori. I està molt bé aquesta declaració d’intencions, i tant que si però trobo que abans, per tal d’aconseguir un veritable efecte crida al turisme, hem de solucionar el problema de les mosques negres, hem de pressionar les Administracions competents en l’assumpte, hem de fer-nos pesats i defensar els nostres interessos perquè si no ho fem, la gent passarà de llarg com els americans van fer en la pel•lícula d’en Berlanga “Bienvenido Mr. Marshall” i les possibilitats d’impuls econòmic per a la zona s’esvairan. No cal ser massa intel•ligent per a comprendre que aquesta plaga tindria els dies comptats si mai no arribés, ja no dic Barcelona, sinó a qualsevol gran ciutat del Principat on sembla que els vots son més valuosos que no pas els d’aquí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada